La reducció de la despesa pública és una de les assignatures pendents de l'Ajuntament d'Almacelles, continuem amb despeses excessives en personal i inversió en obres i mobiliari inútils, desemborsaments dels que no ens hem lliurat ni en els anys de crisi que estem vivint.
Milions d'euros de malbaratament públic és la xifra que ha estat malgastada per uns polítics irresponsables en projectes absurds, sense sentit o excessius. Valguin alguns com a mostra:
- Un museu d'un Mas anomenat Ordal que porta en construcció gairebé tant com la Sagrada Família
- Avingudes borbonesques amb noms tant catalans com "Carlos III de España"
- Ajuntaments adornats amb frescos d’un Dalí Lleidatà conegut en tota la Terra Ferma.
- Urbanització d'una rambla il·lustrada envoltada de solars buits que esperen que els seus propietaris trobin millor moment per a edificar.
- Un Parc Europa, 2 Ha de luxe, als peus d'un gran monòlit amb aires masònics.
- Un cementiri amb vistes que, gràcies a una nova ordenança, serà coronat amb els Panteons d'aquelles famílies que vulguin i puguin pagar aquests monuments arquitectònics en un espai tan singular.
- Parcs d'extraradi y places amb noms d’emperadors romans que romanen tancades al públic en general.
- Una Casa Clara, temple dissenyat pel nostre alcalde i que continua inacabat com a mostra vivent de les oblidades entitats associatives del poble.
- Enderroc d’una plaça de l’església per a esser transformada en una pista de voleibol.
- Augment de la sinistralitat gracies al tamponament voluntari de l’arteria principal del poble, peatonalització del carrer major.
- Inici de l’obra més cara en l’historia d’Almacelles, un centre per a gent gran, d’unes 70 places, pel mòdic preu de 4.5 milions d’Euros. Quasi 65.000 euros per plaça, un obra pública a cost de luxe que ha compromès, encara més, les arques municipals.
- ....
No hi ha dubte que Almacelles es pot enorgullir d'uns polítics que, des de fa 8 anys, no han donat exemple de senzillesa que diguem.
Ja fa un parell o tres d'anys que havia d'haver tocat el fi de festa al nostre poble però l'ajuntament no ha deixat de construir "flamants desenvolupaments urbanístics" a bombo i platerets. Ni una bona idea per actuar amb intel·ligència en aquests moments de crisi, mancat de seny s'ha dedicat a ampliar el deute del nostre poble amb els bancs i proveïdors per a urbanitzar zones que romandran abandonades i fantasmes durant molts i molts anys.
El Sr Ibarz no té pla alternatiu ni idees noves a desenvolupar, em temo que el que estem presenciant és una fugida cap endavant mentre resa per entreveure el principi del final de la crisi per poder respirar i no haver de donar explicacions pel greu estat actual en que es troben les finances de l'Ajuntament.
Totes aquestes obres delaten el camí erràtic i irresponsable de les polítiques del nostre ajuntament , el fracàs de la faraònica gestió del nostre alcalde. Als habitants d’Almacelles ens faran falta més de 30 anys per poder pagar les obligacions del deute que ha contret el nostre Ajuntament amb els bancs, ha compromès els pressupostos municipals del nostre futur, sense consens i decidint unilateralment sobre qüestions que comprometen a aquesta generació i a les que vindran.
Tot això sense haver cobert necessitats presents tant bàsiques com la calefacció del pavelló,del Casal, la depuració de l’aigua de la piscina petita, arreglar uns cap grossos, un espai de joc adequat per a la Llar d’infants, assistència a casa per a la gent gran, sol industrial urbanitzat per a les empreses, arreglar els camins, condicionament de l’interior del magatzem municipal, assignar un pressupost per activitats associatives que no siguin les mestresses de casa o l’EFAC, millorar l’eficiència de l’enllumenat públic, posar llum a alguns carrers, fer manteniment sobre molts carrers del poble que no siguin la rambla, evitar que el tossal continuï caient, arreglar les clavegueres per evitar inundacions en certes parts del poble, promoure l’activitat econòmica del nostre poble, adecentar l’estació de trens, ..........
Almacelles, fracàs d’una gestió municipal faraònica
