LA “CULPA-HABILITAT”, UNA INATA DESTRESA DEL SR.IBARÇ

Fa temps el nostre alcalde va prendre una decisió molt important per nosaltres, va decidir ser víctima i no protagonista de la seva gestió en l’ajuntament d’Almacelles.
El sentit es clar, es com quant preguntes a aquella persona que has estat esperant el perquè ha arribat tard i aquesta et contesta -No saps com esta el transit noi!!- ha triat la còmoda temptació de la innocència,un altra víctima del transit, hagués pogut triar esser el protagonista i reconèixer que s’havia adormit, que hagués pogut aixecar-se mitja hora abans i que així ho faria d’ara endavant.
Perquè és clar que les persones no son responsables d’un càncer però si del que fan per afrontar-lo, de la mateixa manera el Sr. Ibarç no es responsable del deute heretat d’un govern de fa 6 anys però si del que ha fet davant d’aquest durant les seves 2 legislatures. En realitat l’estat actual de les precàries finances del ajuntament, la falta de patis per executar una nova llar de jubilats, la no existència d’un polígon industrial operatiu … ho ha decidit única i exclusivament l’actitud pressa pel consistori durant aquests darrers anys.
El nostre alcalde ha desenvolupat la perversa capacitat de exculpar-se de tot i no assumir els errors dels seus 6 anys de govern, perquè errar es humà però es més humà encara donar-li la culpa a un altre, aquesta capacitat es la anomenada “culpa-habilitat” ,ja mostrada en la seva etapa d’oposició, que ha anat incrementant-se a mesura que ha anat tenint més poder i sumant més errors, a mesura que ha anat afegint anys en el consistori ha anat essent menys responsable i més victimista: es culpa de l’oposició, del Ministeri de foment, de la Conselleria, ....perquè, al Sr.Ibaç, tan sols l’importa el que a tots els mals polítics, guanyar ell o que perdin els de l’oposició, el benestar del poble no s’inclou dins aquest objectiu: la llar de jubilats no es fa perquè els de Iniciativa i PSC voten en contra, no hi ha pati per la Llar de jubilats perquè els de Iniciativa i PSC voten en contra, no tinc diners perquè el PSC va deixar un deute fa 6 anys… tot això s’anomena posar en pràctica, d’una forma massa evident, una actitud “culpa-habilidossa” Sr.Ibarç.
Tot i aquesta innata actitud mostrada fins ara, li he de dir que a la gent d’Almacelles no ens interessa la culpabilitat, ni l’infern ni la redempció... tan sols reclamem eficiència en la gestió municipal, es tracta de millorar Sr.Ibarç i si s’eludeixen les responsabilitats no es possible entendre les problemàtiques, i sense entendre-les no se sap com solucionar-les. El Sr.Ibarç no es vol fer culpable ni responsable dels seus propis errors, es nega a reconèixer-los i sense assumir-los no es poden corregir.
Perquè assumir els errors requereix una qualitat humana de la que sembla que en te carència, perquè requereix deixar de pensar que la intel·ligència, avui en dia, no es un atribut merament individual, perquè no entén que liderar es antagònic a imposar, a ordenar … i que el seu tipus de gestió tan sols li a aportat la obediència mecànica dels nostres regidors, la dimissió d’alguns d’aquests, una gestió municipal de baixa productivitat, de sofriment i de pobresa mental, tot això en companyia d’ un equip de regidors sense il·lusió, ni esforç, ni lleialtat... "a" i "per" Almacelles.

Ora Pro Nobis

Almacelles : somnis en un paper.

Un dels grans problemes que aprecio a Almacelles, sense cap dubte, és la feblesa de l’Ajuntament d’Almacelles infiltrat per algunes persones sense cap preparació acadèmica i, sobretot, sense la solvència moral que els permeti afrontar els reptes diaris que signifiquen posar a moure la maquinària necessària per al desenvolupament que la societat Almacellenca necessita.
Seria necessari una revolució, un canvi de timoner, un gir de 180 graus en tot l’àmbit cultural, social i de percepció del nostre poble, però sobretot de lideratge. No se li pot demanar la lluna en un cove, el Sr.Ibarç dista molt de tenir algun tipus de lideratge, viu fagocitat pels seus propis somnis i el resultat de la seva alcaldia es justament això, un poble on es gestionen somnis i s’obliden realitats.
El nostre alcalde s’aprofita d’un somni propagandista per a forçar la història amb el pols de la premonició mitjançant una visió, enganyosament espontània, que cobra valor de profecia.
Aquesta retòrica militant que caracteritza els seus textos i el seus discursos, te per efecte que la gent d’Almacelles resta convidada a atribuir l’apocalíptic a veritat i els contes a realitat. Però siguem conscients que això no treu, tot i tenir qualificatiu de paraula, que aquesta retòrica política no és més que una simple i adornada ficció del que Almacelles no és.
Perquè el Sr.Ibarz, polític d’ofici i de benefici, proporciona una estructura formal molt socorreguda per a contar, interpretar o reinterpretar la història passada i futura del nostre poble ensorrant-se, cada vegada més, en la seva pròpia màgia del somni i la fantasia, allunyant-se perillosament de les dades reals que l’ajudarien a millorar la gestió del nostre ajuntament.
El que jo veig a Almacelles és una sèrie de estratagemes i conspiracions de persones que no estan capacitades per assumir el rol de dirigir el seu entorn,el seu poble , però si molt disposades a actuar sense cap tipus d’ètica i respecte vers al veïns, a la recerca d’interessos completament aliens als quals realment aspirem els Almacellencs.
Amb un timoner com l’actual alcalde Almacelles navega sense rumb, el que fa que el nostre poble no avanci ni es desenvolupi. Sincerament veig en molts escrits, comentaris i accions de l’actual equip de govern somnis allunyats de la realitat, el desenvolupament no arriba en un obrir i tancar d’ulls, és una constant, són polítiques locals conjuminades amb un sol objectiu, millorar substancialment, no solament les necessitats bàsiques de la població, sinó la qualitat de vida dels ciutadans.
Cal recordar als polítics de torn del nostre Ajuntament que el desenvolupament real no és ferro i ciment, és qualitat d’educació, d’entorns socials, de convivència, d’associacionisme ... i no xavacanería, desordre social, desordre econòmic, crispació... perquè tot això no aspira a satisfer les aspiracions de les persones que vivim al poble.
Tot això hem fa pensar que la madeixa està tan embullada que l’assumpte no és trobar la punta, sinó desembolicar-la, allí està la tasca de tots, desembolicar l’embull en el que esta immers la gestió municipal d’Almacelles per poder aspirar, altre cop, a créixer com a poble, lluny d’una ciutat il·lustrada que tan sols existeix en les cartes, revistes i cartells de l’ajuntament i en els somnis d’un Alcalde que li ha quedat molt gran el timó que un dia li varem confiar.

ALMACELLES i un altre intent d’emmordassar la llibertat d’opinió

La llibertat d’opinió és un dels pilars bàsics de la democràcia i de les llibertats fonamentals d’un país.
Contràriament al que sembla, la llibertat d’informació és una noció oposada a la llibertat d’expressió. La primera consisteix a difondre una dada sobre una cosa coneguda i segura. La segona a presentar públicament una visió personal. La llibertat d’informació pressuposa una veritat objectiva, la llibertat d’expressió implica que aquesta veritat duu a la relació que mantenim amb alguna cosa i no a aquest pròpia cosa.

La querella criminal plantejada per l’alcalde d’Almacelles a alguns habitants , el gran delicte dels quals és haver defensat el dret d’una persona a conservar la seva feina, és un cas en el qual s’està tergiversant l’objectiu del Dret que propugna una societat de no arbitrarietat, per tant, el que ens ha de garantir és almenys els drets fonamentals, com el de la lliure opinió, que té dos costats: el dret a emetre opinions i el dret de la població a rebre informació.

Sembla ser que a Almacelles existeixen persones que pensen que hi ha un límit al que pot dir-se o mostrar-se, clar que, segons alguns dels que exigeixen la censura ,mitjançant l’ús abusiu dels jutjats, solament hi ha una visió de la realitat vàlida, solament una opinió possible, solament una ètica, solament una opció política... Perquè els mateixos que intenten silenciar als altres volen poder expressar-se lliurement ells mateixos. Admetria un d’aquests guardians de la moral la censura per part d’altra persona?

Jo entenc que no es pot prohibir als altres el que els altres no tenen dret a prohibir-me: el lliure exercici de les llibertats d’expressió i pensament.

El Sr.Alcalde d’Almacelles, amb la seva acció, ha esborrat del mapa el dret que tenim totes les persones que vivim en aquest país a expressar la nostra opinió a traves de qualsevol mitja de comunicació.

Dit això hem sembla just remuntar-me als fets que motiven la meva opinió i fer-ne una síntesis:
AL 2007 als habitants d’Almacelles se’ns va descriure un fet per a observar-lo a traves d’una “informació objectiva” emesa des de l'Ajuntament:

“La no renovació de contracte d’una mestra de guarderia motivat per l'incompliment d'aquesta dels requisits mínims legals exigibles per a ocupar el seu anterior lloc de treball.”

Però va haver algunes persones que van decidir parlar del món, parlar d’aquesta “informació objectiva”, sense adonar-se que opinar no és un acte descriptiu, és una acció amb resultats: perquè les persones no ens acontentem amb dir una cosa tal com és, ho fem existir d’una manera particular
Que aquestes exerciren el dret a la llibertat d’expressió, mitjançant la publicació de Cartes en els diaris, va aportar una realitat molt més rica, més densa i més complexa als habitants d’Almacelles que la instituïda per la ideologia d’una sola “informació objectiva” emesa des de l'Ajuntament.

“La llei disposava que en el termini de deu anys els professionals que ja ocupaven aquests llocs de treball s’havien d’adaptar als requisits mínims legals exigibles “

Ha passat el temps, suposo que per a uns més lent que per als altres, i tenint en compte que un fet objectiu no necessita de nosaltres per a existir, existeix fora de qualsevol relació que puguem tenir amb ell i … que l'ideal d’una veritat objectiva perdura...

“ La justícia va sentenciar que l'Ajuntament d’Almacelles havia acomiadat de forma improcedent a la mestra de guarderia.”

I jo em pregunto :
Perquè el meu Ajuntament s’ha querellat contra aquestes persones?

L’objectivitat del fet estava en la informació transmesa desde l'Ajuntament o en l’opinió de les persones querellades?

Ora Pro Nobis

OFERTA DESTACADA DEL PORTAL LABORAL DE ALMACELLES

Lugar de trabajo: ALCALDE DE ALMACELLES
Salario: Mínimo 2.500 €/mes más dietas.

Se precisa persona bilingüe castellano-catalan, muy organizada y dinamica, con formacion superior al graduado escolar.

Se valorará persona proactiva con :

* Capacidad organizativa que le permita administrar de manera racional los recursos públicos del Ayuntamiento.
* Habilidad para supervisar personas de modo que alcancen resultados de conjunto.
*Capacidad para generar el volumen de trabajo requerido, referido a :

- Calidad: Buen nivel de terminación y perfección del trabajo que realiza.
- Manejo de recursos: habilidoso para encontrar los mejores métodos de trabajo y reducir costos.

* Criterio, con buena capacidad de compresión de las pautas de trabajo, que le permitan actuar minimizando los errores reduciendo los costes derivados de la repetitividad de las acciones o procesos mal acabados.
* Disposición a cooperar ante cada circunstancia o problema que se presente con el resto de miembros del consistorio, ya sea de su propio grupo político, o de la oposición, o del Govierno autonómico o del Govierno central .
* Capacidad de dialogo con todos los ciudadanos de Almacelles, sean o no votantes de su grupo político.
* Capacidad de gestión y resolución de conflictos con los ciudadanos de Almacelles y empresarios que actuen en la población.
* Capacidad de trabajo en equipo con el resto de miembros de su grupo político y oposición.

Se ofrece buen ambiente laboral y horario a conveniencia.

Experiencia: Sin ExperienciaContrato: mínimo 4 años

Incorporación a partir del 2011.

ABSTENERSE ILUSTRADOS

L’oasi almacellenc i la recessió dels idiotes.

Que hem fa pensar que la crisi d’Almacelles és forta i difícil de superar?

No hi ha dubte que algunes de les raons es troben en el pes específic que li va atorgar el nostre alcalde al sector de la construcció en el total de l’economia d’Almacelles, aquesta fàcil i rendible recaptació ha convertit aquest sector en un factor desestructurador del nostre poble perquè, davant de l’augment de recaptació del consistori, la planificació econòmica del nostre alcalde ha estat nul·la i, com en el conte de la lletera, ha estat somiant i el càntir del boom immobiliari s’ha trencat

Que penso que ha estat fent l’Ajuntament d’Almacelles durant els darrers 5 anys?

Ha estat “planificant”, damunt el paper, l’impuls del desenvolupament urbanístic a traves de la redacció del POUM. Aquesta llarga planificació ha impedit que Almacelles disposes d’un polígon industrial urbanitzat i en servei essent causant d’un oblit important, impulsar, el que, a curt i mig termini, garanteix el creixement econòmic d’un poble, la generació de llocs de treball mitjançant l’impuls del desenvolupament empresarial. Greu error d’estratègia, perquè mentres es planifica a llarg termini el futur d’una empresa s’ha de garantir la viabilitat pressent d’aquesta. L’èxit futur depèn de la bona gestió del recursos econòmics i humans pressents, son accions que, obligatòriament, s’han de fer de forma paral·lela per tenir possibilitat d`èxit.

Que en penso de la “gestió del pressent” que ha estat fent i fa l’Ajuntament d’Almacelles?

Que ha estat augmentant desmesuradament la plantilla de l’Ajuntament, creant una estructura organitzativa amb uns costos fixes molt elevats. Que ha estat dissenyant i executant obres que porten associats uns costos fixes de manteniment molt alts. Que ha endeutat el nostre poble de forma excessiva, finançant aquestes obres mitjançant l’obertura de crèdits i abusant de la venta de patrimoni. Ha oblidat que els costos fixes, els que no es modifiquen quan varia el nivell d’ingressos, en la situació econòmica actual estan fent i faran que per cobrir totes les despeses fixes sigui necessari un augment de la pressió fiscal o una venta, desesperada i a la baixa, del sol provinent d’un POUM propietat, en gran part, de generacions futures.

Que en penso de la dimissió del Regidor d’Hisenda i Recursos Humans?

Molt hem temo que tots aquests pensaments son més reals del que voldria i el conte s’està fent realitat.

Ora Pro Nobis.

ALMACELLES I EL DECLIVI DEL SERVILISME POLÍTIC

La dimissió del Regidor de la Tresoreria i Recursos humans és tot un míssil a la línia de flotació del Sr.Ibarz.
És més que probable que la dimissió de la Sra. Piqué i el Sr.Olivart sigui una forma d’endossar als altres la responsabilitat de la seva pèssima participació en la gestió de l'Ajuntament d’Almacelles.
La realitat és que l'Ajuntament de Almacelles, comandat pel Sr.Ibarz, sembla patir una metàstasis interna que s’està estenent tant que començà podrint el tronc i ja ha arribat a les arrels d’aquest GOVERN en majoria. Sembla ser un ni mes ni menys que “SALVIS QUI PUGUI I DONES I VELLS PRIMER”.

Senyors tot això hem fa reflexionar ...... com la gratitud origina un vincle de reconeixement, un nexe subtil de lleialtat sense submissió i sense renunciar als propis valors, el gest de estendre la mà, i mes si en ella es posa el cor, és el que compromet la gratitud i obliga la reciprocitat, la disposició o l’obligació de correspondre en la seva hora amb igual gest.
Però no s’ha de confondre la gratitud amb el servilisme, en aquest l’ésser humà s’envileix o simplement degrada la seva identitat, el seu caràcter i el seu temperament.
De tots és conegut, senyors regidors d’Almacelles, que quan és porta el servilisme al límit, naturalment s’arriba a la forma de govern mes extrema que és la tirania i aquesta acostuma a la gent a ser passiva i covarda en la forma de pensar i actuar, perquè qui neix sota el jou -diu La Boétie- interioritza com a natural la submissió.
El servilisme, mostrat pels integrants del equip de govern del Ajuntament d’Almacelles, és el vi que ha embriagat al arrogant, es el que ha fet que alguns, al arribar al poder, canviïn de conducta, de tracte i fins a de manera de mirar. Són pocs els que romanen amb el seu temperament de bressol, el poder els ha transformat, els ha tornat vanitosos, posseïdors de la petulància del gall.
Perquè el servilisme del nostre equip de govern ha estat la responsable que la vanitat hagi sepultat a la humilitat. Perquè els nostres regidors no han estat ni en son conscients que l’èxit de tota carrera política no passa ni ha de passar pel servilisme ni per l’arrogància; passa per la presa d’una consciència política fundada en ideals, en conviccions democràtiques i en un diari sobre l’actiu i passiu de la pròpia conducta privada i pública.
No s’ha d’oblidar, que ni en els triomfs ni en les derrotes, un home fort no és el qual té bombes, canons o metralletes, és el qual té una consciència neta, lliure i vertical, que el fa immune a tota temptació servil, a tot vassallatge polític i a tot temor.

UN PARC DE BOMBERS DE VOLUNTARIS I L’AFANY DE PROTAGONISME DEL ALCALDE D’ALMACELLES

A Almacelles el protagonisme polític està instal·lat, desde fa anys, en la figura del nostre alcalde, és una maledicció natural de la seva mediocritat. Una obsessió per no donar la cara a la veritat i destruir qualsevol idea o projecte pel sol fet de no figurar. Em deia un col·lega, que és molt trist veure la importància que li dona aquest polític al “Jo ho vaig fer”, però diguem que la cosa no seria tan greu si el treball sigues bo. L’obsessió per figurar en els espais polítics, romandre en els espais de poder és un perill latent en el nostre poble, és un càncer que sembla no tenir cura , perquè permeten la mediocritat del seu alcalde, es nega el treball creatiu en equip i impedeix el desenvolupament d’un projecte coherent i sostenible per Almacelles.
Si munteu una tarima davant una concentració de milers de persones, veureu al nostre Alcalde com desplega una lluita d'espentes i somriures congelats davant qualsevol fotògraf que apunti a la tribuna.
Afortunadament la gent es cansa dels lideratges falsos i el temps col·loca les coses en el seu lloc atorgant la veritat a qui la mereix. Les declaracions del Sr.Ibarz contra la Direcció general d’extinció d’incendis,demanant la seva dimissió, són irresponsables, palla que es duu el vent, doncs no existeix en el seu accionar voluntat ninguna d'aconseguir un nou parc de bombers voluntaris per Almacelles sinó afany de protagonisme polític. Tampoc existeix una anàlisi coherent del problema, ja que és inviable que la Generalitat construeixi un parc de bombers de voluntaris, per donar servei a la població i al territori pròxim, sense que l’Ajuntament cedeixi un pati amb serveis com la llum, l’aigua, clavegueram i accessos per a que els serveis d’emergències puguin desenvolupar la seva tasca.
Tan sols es tracta de fer crítiques amb mitges veritats, doncs hi ha més de protagonisme en les declaracions del alcalde d’Almacelles que una sincera intenció de resoldre la situació per poder optar a que la Generalitat construeixi aquesta infraestructura en el nostre poble, i mentre això passa altres poblacions opten als escassos pressupostos dels que disposa el Departament per dotar d'aquest servei a les poblacions.
El nostre alcalde es sabedor que la premsa és la millor arma per qui desitgi figurar sense virtuts o treball que li facin mereixedor de reconeixement. En mal orador la mentida es converteix en veritat tan sols en forma escrita.
Però nosaltres sabem que el pitjor enemic del protagonista és la veritat. Però qui té la veritat?, és difícil saber-ho si no som conscients que el protagonista sap disfressar-se del portador de la veritat, el que ens obliga a educar per a buscar la veritat i comprendre, conèixer i qüestionar a qui preten assenyalar amb el dit als altres.

L'Alcalde d’Almacelles i la seva particular aportació democràtica.

A la població d’Almacelles es costum que l’Alcalde publiqui, mitjançant bolletins, difussió radiofònica i la web oficial, les persones particulars que han gossat interpossar reclamació o denuncia contra l’Ajuntament i han estat desestimades o perdudes pel particular.
L’Ajuntament considera necessari la creació d’aquesta llista negra amb l’objectiu de sotmetre a escarni públic als particulars que s’han mostrat en desacord amb l’Ajuntament a traves de la justícia o, fins i tot, del Síndic de Greuges. Mitjançant aquesta llista busca danyar d’imatge pública dels particulars i usar-la com a mesura de pressió per a la resta d’habitants d’Almacelles que es vulguin mostrar en desacord a traves de la denuncia o la reclamació.
Mentre a la resta del país ens preguntem si és correcte fer públiques llistes de pederastes, maltractadors,…., tot i esser criminals perillosos… a Almacelles l’Alcalde considera que els delinqüents més perillosos son aquells que, fent us dels drets que ens diferencien d’una dictadura, denuncien un possible delicte de l’administració local.

“MADRID.- Bono sigue adelante. Ahora, el presidente de Castilla-La Mancha sólo espera un informe jurídico que avale la constitucionalidad de su propuesta para llenar la prensa con nombres de agresores condenados por golpear o matar a sus esposas. Y, según fuentes del Gobierno regional, ya tiene opiniones de expertos juristas a su favor. Es la lista de Bono, maltratadores escritos en letras de molde para que paguen la «vergüenza» de sus actos...”

«Es un asunto muy complicado», dijo a Bono el presidente de Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra. «Esto de poner listados en los periódicos de gentes que han cometido un delito no sé yo si es la mejor forma», opinó. «¿Por qué no también al que mata una familia que va de vacaciones al estrellarse, borracho, contra ellos? A éste no sólo no se le publica, sino que se le tapa, se le oculta y se le esconde para que el seguro pueda pagar». Ibarra también se preguntó que por qué no se publican los nombres de los defraudadores de Hacienda. «Ahí no habría periódicos ni páginas suficientes».
“ La diputada de CiU Mercé Pigem habló de que la medida supondría aplicar una «pena suplementaria» al condenado. Desde Córdoba, el coordinador general de IU, Julio Anguita sugería: «Deben figurar los nombres completos de todos los delincuentes».”

ALMACELLES I LA GESTIÓ D'UNA CRISI

"L’alcalde, amb el seu càntir de llet, ben posat al cap sobre el coixinet, pensava portar sense obstacle al seu poble cap la ciutat il·lustrada.
Caminava a pas llarg, lleuger, sense fer bossa pel camí, tan sols amb els estalvis que els vilatans li havien confiat anava pagant les bones fondes i viandes que li feien més divertit el camí , per a estar més àgil tan sols s’havia posat un pantalonet i les sandàlies. Així equipat, remenava en la seva imaginació el que en trauria de la llet i la manera d’emprar-ho.
Compraria un centenar d’ous, i en faria tres pollades; amb tot d’atencions, tot aniria bé. “És senzill, es deia, criar els pollets al voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em deixarà prou per a comprar un porc. L’engreixaré, és qüestió d’una mica de segó. En comprar-lo ja serà prou gran; En revendre’l, em valdrà molt bons diners. I qui m’impedirà, valent-me tant, ficar a l’estable una bona vaca amb el seu vedell, i veure’l saltironar al mig del ramat?”
En dir això, l’alcalde saltà també, ple de goig.
Cau el càntir i es vessa la llet. Adéu vaca i vedell! Adéu porc! Adéu pollets! L’alcalde de tants béns, mirant amb ulls afligits la seva fortuna per terra."

Almacelles ha entrat en una etapa de canvi de cicle econòmic fruit de la forta caiguda produïda en el sector de la construcció, ja no hi ha grues i l’industria promesa encara no ha arribat. Els costos fixos del Ajuntament s’han transformat en un llastre difícil d’arrastrar, les obres de millora, que de forma irreflexiva es van dur a terme, s’han de pagar i davant la situació de crisi econòmica l’ajuntament haurà de presentar un conjunt de mesures que no satisfaran a ningú : la creació de nous impostos i la pujada generalitzada dels que ja tenim.

Perquè un cop el càntir es a terra trencat tan sols queda la crua realitat, perquè qui no es fa il·lusions? Qui no construeix castells en l’aire? Tots, els savis que els bojos. Somien desperts, però tan sols els bojos permeten que afalagadores fantasies s’apoderin de la gestió racional d’un poble com Almacelles i no s’adonen que la realitat torna,perquè mai ha marxat, i que Almacelles continua essent aquell poble rural amb dificultats econòmiques multiplicades per un somni mal gestionat i dimensionat, perquè la pobre Almacelles es la mateixa que abans amb una Rambla nova a pagar, una Llar d’infants a pagar, un manteniment de parcs i jardins a pagar, una gran plantilla de tècnics i funcionaris a pagar, sense un polígon industrial, amb uns alts sous per a càrrecs polítics, amb un futur museu a pagar... però amb una població que gratament, o no, pagarà els alts impostos per continuar el somni d’un gran il·lustrat.

ALMACELLES I L'ORIGINAL FESTA DEL CARGOL

El Sr. Alcalde d’Almacelles no ha entès mai que l’originalitat mai és un propòsit. Ser original és una qualitat; voler-ho ésser és un defecte. Qui busca ser més nou que original, el més probable és que no aconsegueixi sinó el ridícul. El nostre alcalde no pensa gens per si sol, es creu també en possessió d’idees originals tan sols pel fet d’obrar justament al revés d’uns altres que el van precedir. Però el món no ha acabat de néixer, i buscar l’originalitat és alguna cosa molt diferent de negar i renegar de totes les evidents prèvies que aporta l’historia recent de la nostra població, la millora radica en el reconeixement dels errors i encerts dels anteriors ajuntaments i, en gran mesura, del reconeixement dels propis errors, perquè sinó es reconeix un error mai s’aplicaran mesures per a que no es torni a repetir i l’Ajuntament navegarà, com està passant actualment, en un mar molt car de despropòsits sense concert.
Tingui molt clar, Sr. Alcalde, que la excentricitat mai és prova de genialitat, sinó l'oposat de l’originalitat, el secret de la qual consisteix no a fer les coses de diferent manera, sinó en organitzar-les millor. L’originalitat pot i sol partir d’una judiciosa imitació seguida d’innovació. En ocasions els imitadors antecedeixen als originals, en el seu cas dubto que pugui aportar innovació a una festa del cargol àmpliament coneguda i reconeguda. Reflexioni i pensi que quan dos coincideixen en una bona idea, no pertany aquesta al primer que la va tenir, sinó al que la va concebre millor.
L’originalitat és tornar als veritables orígens, no a les fantasies il·lustrades d’un grup reduït de persones que disposen d’unes eines gegantines de gestió, l’Ajuntament del poble, i demostren, dia a dia, la seva incapacitat per fer-ne un ús racional i encertat.

ALMACELLES I LA VISITA PAPAL, UNA MANIPULACIÓ INSALUBRE

A Almacelles, la veritat té una importància relativa per als que posseeixen el poder, atès que l'important per a ells és el que difonen els mitjans de comunicació, i entre aquests els mes poderosos, afins a les seves idees.
Avui dia la submissió, l’esclavitud del nostre poble no es basa a imposar cadenes, no, es basa en el poder que tenen determinats mitjans d’informació a difondre la informació que mes li interessa a l'Ajuntament i al Sr.Ibarz.
És molt fàcil manipular a un poble on l'Ajuntament practica la desinformació i no té la capacitat per a accedir a una informació veraç perquè a Almacelles " la "veritat oficial" no deixa de ser una mentida real.

Trist exemple el tenim en la publicació d’una foto enviada des de l’Ajuntament, prova de la recepció privada que li va atorgar el Sant Pare al nostre il·lustríssim Alcalde per a fer-li entrega oficial d’un planell de la nostra vila , trist és saber que l’òrgan oficial que ens representa a tots, l’Ajuntament, manipula les fotografies oficials amb l’objectiu de donar rellevància a un senzill acte, un peregrinatge a la ciutat del Vaticà del nostre il·lustríssim Alcalde per a regalar un planell de la nostra vila acompanyat per altres pelegrins que, misteriosament, van esser convenientment esborrats de la foto oficial.

Lluny de caure en l’apatia i la indiferència, la nova forma de gestionar la informació a Almacelles a funcionat, els mitjans alternatius, Internet, ha donat l’oportunitat a la gent del poble, a rebre una informació veraç, sense censures i sense manipulació, possibilitant al mateix temps la interacció entre nosaltres -possibilitat de publicar, comentar, dissentir.
Perquè davant aquesta manipulació és necessari articular la societat des de baix, des del carrer, mitjançant l’acte d’organització popular, evidenciant així el greu divorci entre la classe política que governa l'Ajuntament i el poble d'Almacelles.

Veritas liberavit vos. La veritat us farà lliures

OPOSICIÓN O COMO SOBREVIVIR A LA DICTADURA DE ALMACELLES

A las personas que participan en la vida política de Almacelles no les resulta nada facil sobrevivir bajo la dictadura de los Ilustrados, es por ello que la oposición organizada es escasa, pero no inexistente.
Quien se niega a rendir pleitesía a los ilustrados o a callar ante las injusticias y los constantes abusos de poder que estos ejercen a traves de un ayuntamiento dictatorial disfrazado de democracia, lleva todas las de perder en un pueblo como Almacelles, convertido en un estado policial en el que llevar una cámara a los actos públicos como los plenos del Ayuntamiento te hace de inmediato sospechoso de espionaje y supone la expulsión de la sala a traves de la fuerza, si es necesario.

Por ello es necesario advertir a todas aquellas personas que, a pesar de saberse perdedoras en las pasadas elecciones, de tener todos los elementos en contra y de la fortísima represión, intentan mantenerse firmes en sus principios, recordarles que mantener esta firmeza sera difícil, pues se necesita, al menos, tener independencia económica, tal como se ha evidenciado tras el despido improcedente padecido por una maestra de guarderia cuyo peor pecado ha sido formar parte de una de las listas electorales perdedoras.

Indigna el saber que la gente de Almacelles ha caido en la trampa de elegir a individuos como los Ilustrados para governar a nuestro pueblo con métodos que recuerdan más ha una dictadura que ha una democracia, ¿Dónde queda el ideal de democracia y libertad que proclama desde la oposición el Sr. Ibarz? ¿Dónde están los valores morales que tanto reclamaba y exigia al anterior alcalde?¿Esas son las actitudes honorables y admirables de un alcalde?

No importa qué partido político representen, no se debe apoyar a individuos con actitudes violentas y cafres; individuos que no demuestran interés alguno por hacer valer los derechos civiles y constitucionales de los almacellenses que les eligen; individuos que simplemente no respetan a su pueblo ni los deberes que se les ha confiado.Porque no puede prevalezer por más tiempo el lema de la clase Ilustrada de Almacelles

"el pueblo manda y yo obedezco... siempre y cuando me convenga ($); siempre y cuando vaya acorde a lo que YO pienso, creo, opino y quiero" porque "yo sí puedo."

ALMACELLES TRAEIX ALS SEUS GERMANS DE BARCELONA

Cap societat està lliure de conflictes, perquè cap és homogènia i hi ha una inevitable col·lisió d'interessos, opinions o criteris contraposats inherents a la lluita per la vida. Vivim en comunitats organitzades perquè tenim necessitats i aspiracions comunes; però formem grups antagònics per diferències d'educació, riquesa, status o privilegis que determinen enfocaments ideològics divergents i donen lloc a la formació de partits polítics amb posicions oposades, sobretot en qüestions com l’aigua del Segre. Els conflictes es donen amb diversa intensitat i són part de la dinàmica social; però la sang pot arribar al riu per tossudes confrontacions entre dues o més sectors influents.
Aquesta explosió de antagonismes --"crisi", la criden alguns sociòlegs-- és una cosa que cap societat ha pogut mai evitar; però, encara que els interessos d'uns semblin incompatibles amb els d'uns altres, és possible eludir la violència si les parts en conflicte tenen bona fe i els conductors socials interpreten bé els seus desitjos i aspiracions. No obstant això, a Almacelles els fets donen la raó a l'actor còmic Groucho Marx, que mai va dir cosa més seriosa que aquesta: "La política és l'art de buscar problemes, trobar-los per tot arreu, i aplicar els remeis equivocats".
El mal de la falta d’aigua es molt antic, i l’alcalde d’Almacelles, polític de professió, l’agreuge per ambicions personals, per pífies o per afirmacions buides de contingut i alienes a la recerca del bé comú, l'Ajuntament d'Almacelles a considerat necessari aprobar una moció contra el trasbassament del Segre tot i que la població d'Almacelles s'abasteig del Ribagorzana i no es veuria afectada. Les solucions del Sr. Alcalde per als problemes de la sequera creen més problemes, no per garbulls emergents de l'execució de plans polítics o programes, i ni tan sols perquè són part d'una estratègia per a la presa o la conservació del poder, sinó perquè està bén ficat en el seu cap que el conflicte és la raó d'ésser del joc polític. Si no existeixen problemes els cree, i arme grans “zafarranchos” sense motiu aparent, per a confondre o distreure al poble d’Almacelles amb “nyonyeries” i escapolir-se de problemes reals que afecten al poble. Propicie disputes i confrontacions com si fossin solucions, i això dóna la mesura de la seva ineptitud moral i intel·lectual.
Arribarà la sang al riu? No ho crec. Del que es tracta és d'armar batibulls permanents perquè, sense ells, la política, per l’Alcalde d’Almacelles no tindria raó d'ésser i de què viurie el seu protagoniste?

Informació als polítics d’Almacelles, l’infern existeix i no esta buit

Que és? És l'última conseqüència del pecat mateix, que es torna contra qui ho ha comès.
L'infern és una autocondemna? En part és una autocondemna doncs cada persona pren deliberatament les decisions que li duen a aquesta situació.
Hi ha alguna manera humana de conèixer el futur? Hi ha una manera curiosa de conèixer una mica del futur propi. Es requereix posseir i exercitar la virtut de la lleialtat. Aquesta virtut és l'hàbit de complir la paraula donada, els compromisos adquirits. En conseqüència, si una persona lleial es compromet a alguna cosa, endevina part del seu futur doncs sap que complirà la seva paraula. Per exemple, qui es compromet a cuidar un jardí de 5 a 7 durant un mes, coneix bastant bé dues hores diàries del seu futur. Curiós.

Almacelles y su alcalde chistoso.El Rey recibe al Alcalde de Almacellas

El alcalde de esta localidad, Josep Ibarz de CIU, acompañado por otros miembros de la corporación, ha entregado una lámina facsímil del primer planeamiento urbanístico de Almacelles (Lleida), al Monarca en una audiencia celebrada en el Palacio de la Zarzuela.
El Sr.Ibarz a invitado a la Familia real a la inaguración del Museo de la población de Almacellas a finales de 2008 principios de 2009.


Falacia: razonamiento aparentemente "lógico" en el que el resultado es independiente de la verdad de las premisas

1.- el amor es ciego
2.- dios es amor
3.- entonces dios es ciego

Polémica por el envío de una carta en latín y catalán al Consistorio de Fraga
El Ayuntamiento de Almacellas (Lérida) ha remitido al de Fraga (Huesca) un escrito oficial en catalan y en latín, ante el requerimiento de que las notificaciones fueran remitidas tanto en catalán como en castellano. Según la Ley de Procedimiento Administrativo, los escritos que se envían de una comunidad que es bilingüe a otra que oficialmente no lo es, deben estar en castellano. En el Ayuntamiento de Fraga la cosa no ha caído muy bien...

Un alcalde de CiU veta un libro escrito en aragonés antiguo por no llamarlo catalán

El alcalde del municipio leridano de Almacelles, Josep Ibarz, de CiU, desprogramó a última hora la presentación de un libro sobre la historia del Canal de Aragón y Cataluña.
Tras ello, Naval decidió hablar con el alcalde. Explica que, en su conversación, Josep Ibarz «no me dijo de quién habían llegado las supuestas amenazas» y sí le indicó «que el único problema era el idioma, me lo dijo sin ningún tapujo». Recuerda que incluso cuestionó que se denominara «aragonés antiguo» al catalán que se habla en esa zona de Aragón, «que eso era una lengua inventada».

REFUNDACIÓ DEL CATALANISME CDC

L’arribada del tripartit al poder per decisió expressa dels dirigents d’ERC i del PSC-PSOE, ha fet passar el país de tenir un model que es podia discutir però que permetia avançar, a discutir sobre tots els models mentre no es va enlloc. A més, la dinàmica populista i personalista d’alguns dirigents polítics ha portat a la fragmentació fratricida i a la consigna sectària de “o amb mi, o contra mi”. S’han inaugurat, per tant, noves inèrcies que configuren una acció política caòtica, sense lideratges clars, fragmentada, superficial i, sobretot, carregadíssima de vanitat. Cal trencar, doncs, aquestes tendències a nivell de país.

El catalanisme ha de passar de la idea de regenerar Espanya, a la prioritat de situar Catalunya al món, projectant arreu la seva condició de nació.

La democracia interna en el partit polític que governa a Almacelles.

Hi havia una vegada un portaveu anomenat JOSUE que reclutà entre els membres de l’organització CIU una sèrie de persones de la seva confiança per a que l’ajudiquesen les tasques de gestió del partit.
Aquesta executiva “de facto” creada ara fa ja 8 anys , en l’actualitat tendeix a allunyar-se cada vegada més i més de la seva militància de base, exponencialment al poder que han anat atesorant els seus tres dirigents.
Quan aquest partit va obtenir l’alcaldia i amb ella els ingressos mínims necessaris, va crear llocs de gestió remunerats, en conseqüència hi va haver un grup de militants amb càrrec pagat i un altre grup de confiança amb carregs molt ben pagats.

Quan Michels va dir “ Qui diu organització diu oligarquia” es referia a aquest fenomen :
“ una élite dirigent, en aquest cas formada per tres persones, comença a marcar les pautes de l’organització, la seva agenda i s’esdevé un grup organitzat d’ajuda mútua entre ells per a la seva conservació.”
Veiem així com la democràcia d’aquest partit que es fa anomenar CIU, en realitat no és mes que una il•lusió.

Aquesta tri-executiva té més informació sobre la organització i els afers que l’afecten que la resta de regidors, doncs es recolzen entre ells per tapar possibles carències, així mateix tenen el control, doncs son ells qui redacten l’ordre del dia de les reunions, i és molt difícil que un regidor sol aconsegueixi rebatre aquesta organització de les reunions doncs sempre corre el risc de ser estigmatitzat per la tri-executiva i perdre qualsevol possibilitat d’accedir-hi en un futur.

Els regidors que no estan d’acord en com la tri-executiva porta els assumptes diaris tenen sempre que decidir entre les 3 opcions clàssiques de Hirschman “Sortida, veu i lleialtat”. Les executives fomenten la lleialtat normalment mitjançant incentius o promeses d’incentius entre els membres dissidents. O bé en segona opció la sortida mitjançant pressió psicològica sobre ells, entre els militants de partits polítics catalans es comuna l’expressió “cremar a un militant” per referir-se a aquestes pràctiques.

El que sempre es tracta d’evitar per part de la èlit la veu dels regidors, fenomen molest que pot convèncer a altres membres de fer front davant d’accions que s’apropen molt a venjances particulars que no a decissions d’un Ajuntament preocupat pel benestar d’un poble.

Una altra eina clàssica es la abundància de càrrecs de poca/ cap importància però que integren als regidors dins dels aparells de la tri-executiva i els hi donen la idea de que tenen més importància que els altres militants i que tenen alguna cosa a perdre si es rebel•len contra ells.

Podem concloure doncs que mentre el temps corre i la gent s’enfronta, menys poder tenen els regidors presents en aquest ajuntament, més poder te la tri-executiva i més difícil és que es mantingui un sistema d’oligarquia dins aquest partit polític que governa l’Ajuntament d’Almacelles anomenat CIU.

Almacelles ¿Timocracia u oligocracia?

Una de las palabras más conocidas de origen griego es la "democracia", que según el diccionario de la Real Academia significa "predominio del pueblo en el gobierno político de un Estado". En cambio, el mismo diccionario define "timocracia" como, "predominio del poder de los ciudadanos que tienen cierta renta"

¿Cuál sistema político se ajusta a Almacelles?

Tras reflexionar los resultados de las elecciones municipales, llego a la conclusión de que en Almacelles no vivimos en una democracia, sino que actualmente nos ajustamos a una timo-oligocracia, que la conceptuaría como una forma de gobierno predominante del poder supremo de unos pocos ciudadanos que tienen o disponen de cierta renta.

Argumento las razones:

1. La candidatura que salió victoriosa fue la que más recursos invirtió.
2. El mecanismo utilizado para motivar a los votantes fue el clientelismo.
3. En esta población timocrática por la riqueza se estima la persona, es una sociedad individualista en la que importa más el tener, que el ser.
4. Los oligarcas son dueños de grandes propiedades o acumulaciones de dinero, tienen mucho poder político gracias a su tráfico de influencias.
5. Los oligarcas no tienen parámetros éticos.


Éstas razones me llevan a la triste conclusión de que en Almacelles vivimos en una timo-oligocracia, en la cual :
“sale airoso el candidato que más recursos logró acumular, sin importar su procedencia. La forma de obtener los votos es el fin, sin importar el mecanismo que se utilice, vales por lo que tienes, sin importar los principios éticos”

ALMACELLES , IL.LUSTRACIÓ O DESPOTISME IL:LUSTRAT?

El régimen político aplicado por el Rey Frances de Almacelles y el Conde de Olivares en el pequeño pueblo (URBS ILUSTRATI) de Almacellas es el absolutismo. Este recibe el nombre de "Despotismo Ilustrado", que se puede definir como "la utilización de la ideología ilustrada por parte de las leyes absolutas para mantener su absolutismo".
Estos llamados "déspotas ilustrados", toman de la Ilustración lo que les conviene y, apoyándose en ella, introducen en su pueblo una serie de reformas importantes: suprimen los restos que aún quedaban del anterior Alcalde , urbanizan y modernizan algunas de las zonas del pueblo donde ellos habitan, fomentan y protegen la especulación urbanística, dotan al pueblo con enormes cantidades de flores, carisimos bancos, monumentos....y gran cantidad de funcionarios.

Sin embargo, estas reformas se llevan a cabo sin contar con el pueblo; el lema del despotismo ilustrado es "todo para el pueblo pero sin el pueblo".
Además, rechazan lo que es más importante de la Ilustración: la libertad política. Por eso, la burguesía ilustrada, que al principio apoya la reforma del Rey Frances y el Conde de Olivares, cuando ve que este no conceden lo más importante, la libertad, se vuelven contra el absolutismo y se producen revoluciones.

¿QUE ESTA HACIENDO ALMACELLES CON SU TV?

En 1933, Hitler conseguía la ascensión al poder por vías totalmente legales; para ello se sirvió de las frustraciones de los alemanes para presentarse como el único capaz de reparar esas insatisfacciones. Pero pronto convertiría a la República en un régimen totalitario. Desde el punto de vista político, asumió todo el poder, acabó con la oposición (tanto la exterior como la del propio partido) y convirtió Alemania en un estado unitario y centralizado. En cuanto a la política social, se basó en el racismo o jerarquía de razas; los judíos fueron especialmente perseguidos.
Para alcanzar este poder (y posteriormente mantenerlo), Hitler utilizó
la información, a la que transformó en propaganda. Es así cómo la propaganda va a desempeñar un papel fundamental en el desarrollo y consolidación del nazismo (prueba de ello es que sólo unas semanas después de la ascensión de Hitler al gobierno se creaba el Ministerio de Propaganda, dirigido por Goebbels, tal como hemos venido mencionando en el desarrollo de este trabajo).
Para nadie es secreto el gran aporte del nazismo al campo comunicativo es que puso las bases de la propaganda moderna. Sus resultados hacen que se hable de la sociedad alemana de los años 30 y 40 como de una sociedad hipnotizada. Su finalidad era conseguir la identificación del partido con el estado, y, para ello, todos los medios de comunicación debían estar bajo el control estatal. También la prensa pasó a formar parte de ese orden propagandístico (aunque los periódicos siempre ocuparon un segundo plano con respecto a la palabra hablada). Welch habla de tres medidas para conseguir ese control y uniformidad de la prensa:
La primera se refiere al control de los profesionales y de los propietarios; así muchos periodistas y editores, y con ellos sus periódicos, fueron apartados de la profesión (aunque periódicos liberales de gran reputación, como el Frankfurter Zeitung, se mantuvieron para dar apariencia de pluralidad).
La segunda medida se refiere al contenido de la prensa, que se controló con directivas y las llamadas reglas de lenguaje. Las reglas de lenguaje eran directrices contenidas en breves instrucciones diarias del Ministerio de Propaganda y transmitidas a todas las redacciones de periódicos del país. Tan pronto como cada director había asimilado dichas instrucciones, estaba obligado a destruir todo rastro de ellas y a firmar una declaración jurada en tal sentido.
Finalmente, la tercera medida consistia en que la casa editora del partido se fue haciendo progresivamente con la propiedad de la inmensa mayoría de la prensa alemana.