Reflexions sobre el MAU d’Almacelles

Perquè cap museu en el món és un negoci econòmic

Vivim en aquesta societat i no podem donar l’esquena a la realitat, els museus, com les universitats i les empreses culturals, són deficitaris per naturalesa. Com més gran és l’èxit d’un museu, major és el seu dèficit perquè majors són les seves despeses.

El MAU d’Almacelles, projecte exclusiu del nostre alcalde i el seu equip de govern, parteix d’un edifici que ha suposat una “resta” dins el nostre patrimoni.

Perquè?

Un edifici, propietat de tots nosaltres, ha estat cedit de forma gratuïta a la Fundació Mas d’Ordal.

Ha suposat una resta dins les nostres arques municipals.
Perquè?

Des del moment que va veure la llum aquest projecte va aparèixer la imperiosa necessitat de contractar i pagar un funcionari de nivell A com a “Director del patrimoni” o alguna cosa semblant.

I continuarà essent una resta dins de les arques econòmiques del nostre municipi.

Perquè?

Com qualsevol museu del mon, una vegada inaugurat, afrontarà la necessitat de sustentar la seva activitat mitjançant una gestora. En aquest cas la Fundació Mas d’Ordal és qui es farà carreg. Aquesta es troba participada en un 50% per l’ajuntament d’Almacelles i la resta per altres entitats com la Diputació, Consell comarcal..., el que es tradueix que el MAU serà “sustentat”, majoritàriament, pels nostres impostos a expenses de poder rebre alguna subvenció, de quant en quant, del polític de torn.
La major càrrega econòmica, la major responsabilitat de plantar cara a aquest dèficit futur serà de l'Ajuntament d’Almacelles.

Davant aquesta realitat ens hauríem de preguntar si és compatible, per un poble de 6.000 habitants com el nostre, la protecció del patrimoni i l’esforç fiscal que això suposarà.
Al meu entendre, caldria veure les coses amb major perspectiva, afegir-li una mica de realisme i preguntar-nos si és assenyat dedicar part dels nostres impostos a construir un museu que hipotecarà els “ingressos fiscals” futurs.

Disposem de tanta riquesa com per a destinar-la al manteniment d’un Museu d’arquitectura i urbanisme?.
Crec que el MAU no ens resultarà un mal negoci, més aviat ens està suposant i ens suposarà un negoci “pèssim” per a tots.
Hem de ser conscients que es un luxe i aquestos es paguen, crec que el que es necessita de manera urgent a Almacelles son projectes que dinamitzin l'economia local, hem de plantejar-nos no tan sol si volem un MAU sinó si “podem” mantenir-lo.

No queda lluny l’exemple d’una població veïna com Corbins, que després de la construcció d’un costos teatre no disposa de fons suficients per a proposar una cartellera d’obres teatrals i el recinte és utilitzat per a les festes majors.

Hem de tenir clar que construir un edifici no resulta mai tant car com mantindre'l en funcionament.