El alcalde de esta localidad, Josep Ibarz de CIU, acompañado por otros miembros de la corporación, ha entregado una lámina facsímil del primer planeamiento urbanístico de Almacelles (Lleida), al Monarca en una audiencia celebrada en el Palacio de la Zarzuela.
El Sr.Ibarz a invitado a la Familia real a la inaguración del Museo de la población de Almacellas a finales de 2008 principios de 2009.
Falacia: razonamiento aparentemente "lógico" en el que el resultado es independiente de la verdad de las premisas
1.- el amor es ciego
2.- dios es amor
3.- entonces dios es ciego
Polémica por el envío de una carta en latín y catalán al Consistorio de Fraga
El Ayuntamiento de Almacellas (Lérida) ha remitido al de Fraga (Huesca) un escrito oficial en catalan y en latín, ante el requerimiento de que las notificaciones fueran remitidas tanto en catalán como en castellano. Según la Ley de Procedimiento Administrativo, los escritos que se envían de una comunidad que es bilingüe a otra que oficialmente no lo es, deben estar en castellano. En el Ayuntamiento de Fraga la cosa no ha caído muy bien...
Un alcalde de CiU veta un libro escrito en aragonés antiguo por no llamarlo catalán
El alcalde del municipio leridano de Almacelles, Josep Ibarz, de CiU, desprogramó a última hora la presentación de un libro sobre la historia del Canal de Aragón y Cataluña.
Tras ello, Naval decidió hablar con el alcalde. Explica que, en su conversación, Josep Ibarz «no me dijo de quién habían llegado las supuestas amenazas» y sí le indicó «que el único problema era el idioma, me lo dijo sin ningún tapujo». Recuerda que incluso cuestionó que se denominara «aragonés antiguo» al catalán que se habla en esa zona de Aragón, «que eso era una lengua inventada».
REFUNDACIÓ DEL CATALANISME CDC
L’arribada del tripartit al poder per decisió expressa dels dirigents d’ERC i del PSC-PSOE, ha fet passar el país de tenir un model que es podia discutir però que permetia avançar, a discutir sobre tots els models mentre no es va enlloc. A més, la dinàmica populista i personalista d’alguns dirigents polítics ha portat a la fragmentació fratricida i a la consigna sectària de “o amb mi, o contra mi”. S’han inaugurat, per tant, noves inèrcies que configuren una acció política caòtica, sense lideratges clars, fragmentada, superficial i, sobretot, carregadíssima de vanitat. Cal trencar, doncs, aquestes tendències a nivell de país.
El catalanisme ha de passar de la idea de regenerar Espanya, a la prioritat de situar Catalunya al món, projectant arreu la seva condició de nació.
dimecres, 20 de febrer del 2008
dimarts, 12 de febrer del 2008
La democracia interna en el partit polític que governa a Almacelles.
Hi havia una vegada un portaveu anomenat JOSUE que reclutà entre els membres de l’organització CIU una sèrie de persones de la seva confiança per a que l’ajudiquesen les tasques de gestió del partit.
Aquesta executiva “de facto” creada ara fa ja 8 anys , en l’actualitat tendeix a allunyar-se cada vegada més i més de la seva militància de base, exponencialment al poder que han anat atesorant els seus tres dirigents.
Quan aquest partit va obtenir l’alcaldia i amb ella els ingressos mínims necessaris, va crear llocs de gestió remunerats, en conseqüència hi va haver un grup de militants amb càrrec pagat i un altre grup de confiança amb carregs molt ben pagats.
Quan Michels va dir “ Qui diu organització diu oligarquia” es referia a aquest fenomen :
“ una élite dirigent, en aquest cas formada per tres persones, comença a marcar les pautes de l’organització, la seva agenda i s’esdevé un grup organitzat d’ajuda mútua entre ells per a la seva conservació.”
Veiem així com la democràcia d’aquest partit que es fa anomenar CIU, en realitat no és mes que una il•lusió.
Aquesta tri-executiva té més informació sobre la organització i els afers que l’afecten que la resta de regidors, doncs es recolzen entre ells per tapar possibles carències, així mateix tenen el control, doncs son ells qui redacten l’ordre del dia de les reunions, i és molt difícil que un regidor sol aconsegueixi rebatre aquesta organització de les reunions doncs sempre corre el risc de ser estigmatitzat per la tri-executiva i perdre qualsevol possibilitat d’accedir-hi en un futur.
Els regidors que no estan d’acord en com la tri-executiva porta els assumptes diaris tenen sempre que decidir entre les 3 opcions clàssiques de Hirschman “Sortida, veu i lleialtat”. Les executives fomenten la lleialtat normalment mitjançant incentius o promeses d’incentius entre els membres dissidents. O bé en segona opció la sortida mitjançant pressió psicològica sobre ells, entre els militants de partits polítics catalans es comuna l’expressió “cremar a un militant” per referir-se a aquestes pràctiques.
El que sempre es tracta d’evitar per part de la èlit la veu dels regidors, fenomen molest que pot convèncer a altres membres de fer front davant d’accions que s’apropen molt a venjances particulars que no a decissions d’un Ajuntament preocupat pel benestar d’un poble.
Una altra eina clàssica es la abundància de càrrecs de poca/ cap importància però que integren als regidors dins dels aparells de la tri-executiva i els hi donen la idea de que tenen més importància que els altres militants i que tenen alguna cosa a perdre si es rebel•len contra ells.
Podem concloure doncs que mentre el temps corre i la gent s’enfronta, menys poder tenen els regidors presents en aquest ajuntament, més poder te la tri-executiva i més difícil és que es mantingui un sistema d’oligarquia dins aquest partit polític que governa l’Ajuntament d’Almacelles anomenat CIU.
Aquesta executiva “de facto” creada ara fa ja 8 anys , en l’actualitat tendeix a allunyar-se cada vegada més i més de la seva militància de base, exponencialment al poder que han anat atesorant els seus tres dirigents.
Quan aquest partit va obtenir l’alcaldia i amb ella els ingressos mínims necessaris, va crear llocs de gestió remunerats, en conseqüència hi va haver un grup de militants amb càrrec pagat i un altre grup de confiança amb carregs molt ben pagats.
Quan Michels va dir “ Qui diu organització diu oligarquia” es referia a aquest fenomen :
“ una élite dirigent, en aquest cas formada per tres persones, comença a marcar les pautes de l’organització, la seva agenda i s’esdevé un grup organitzat d’ajuda mútua entre ells per a la seva conservació.”
Veiem així com la democràcia d’aquest partit que es fa anomenar CIU, en realitat no és mes que una il•lusió.
Aquesta tri-executiva té més informació sobre la organització i els afers que l’afecten que la resta de regidors, doncs es recolzen entre ells per tapar possibles carències, així mateix tenen el control, doncs son ells qui redacten l’ordre del dia de les reunions, i és molt difícil que un regidor sol aconsegueixi rebatre aquesta organització de les reunions doncs sempre corre el risc de ser estigmatitzat per la tri-executiva i perdre qualsevol possibilitat d’accedir-hi en un futur.
Els regidors que no estan d’acord en com la tri-executiva porta els assumptes diaris tenen sempre que decidir entre les 3 opcions clàssiques de Hirschman “Sortida, veu i lleialtat”. Les executives fomenten la lleialtat normalment mitjançant incentius o promeses d’incentius entre els membres dissidents. O bé en segona opció la sortida mitjançant pressió psicològica sobre ells, entre els militants de partits polítics catalans es comuna l’expressió “cremar a un militant” per referir-se a aquestes pràctiques.
El que sempre es tracta d’evitar per part de la èlit la veu dels regidors, fenomen molest que pot convèncer a altres membres de fer front davant d’accions que s’apropen molt a venjances particulars que no a decissions d’un Ajuntament preocupat pel benestar d’un poble.
Una altra eina clàssica es la abundància de càrrecs de poca/ cap importància però que integren als regidors dins dels aparells de la tri-executiva i els hi donen la idea de que tenen més importància que els altres militants i que tenen alguna cosa a perdre si es rebel•len contra ells.
Podem concloure doncs que mentre el temps corre i la gent s’enfronta, menys poder tenen els regidors presents en aquest ajuntament, més poder te la tri-executiva i més difícil és que es mantingui un sistema d’oligarquia dins aquest partit polític que governa l’Ajuntament d’Almacelles anomenat CIU.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
