“La prevaricació és un delicte que consisteix que una autoritat, jutge o altre funcionari públic dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta.
Aquesta actuació és una manifestació d’un abús d’autoritat. Està sancionada pel dret penal, que busca la protecció tant del ciutadà com de la pròpia Administració”
La prevaricació és un abús de poder acompanyat per un abús del llenguatge que presenta tres trets que posen de manifest aquesta pretensió del prevaricador per justificar el seu abús:
- La prevaricació succeeix en la mesura que s’abusa en contra l'interès d’una víctima;
- El prevaricador pretén legitimar el propi abús davant el públic
- Fins i tot –com succeeix en els règims dictatorials- vol aconseguir el mateix consens de la víctima de la prevaricació.
Rondalla del llop i l’anyell
El llop i l’anyell, assedegats, van arribar al mateix rierol.
El llop estava aigües dalt, més baix l’anyell.
El llop, mogut per la seva voracitat desenfrenada,
Va buscar un pretext per a discutir. “Per què enterboleixes l’aigua que bec?”
L’anyell, atemorit, va dir: “Perdona, llop, però com puc fer-te això, si l’aigua que jo bec m’arriba des del teu lloc?
Llavors, desmentit per l’evidència, va atacar: “Fa sis mesos vas parlar malament de mi”
I l’anyell va contestar: “però si llavors encara no havia nascut”
A més, “El teu pare, per Hèrcules, va parlar malament de mi”.
I dient això el va agarrar i, contra tot dret, el va esquarterar.
El llop, per a devorar a l’anyell busca convèncer a l’anyell, als que estan al voltant, i fins i tot a si mateix, que es menja a l’anyell perquè aquest ha comès un greuge.
El llop, per a devorar a l’anyell busca convèncer a l’anyell, als que estan al voltant, i fins i tot a si mateix, que es menja a l’anyell perquè aquest ha comès un greuge.
Per als prevaricadors sempre existeixen tres tipus d’arguments que el legitimen:
El prevaricador es diu en primer lloc i a manera populista:
1.- “hem de reaccionar” davant un complot organitzat contra “nosaltres” (el poble, la cultura, la democràcia).
1.- “hem de reaccionar” davant un complot organitzat contra “nosaltres” (el poble, la cultura, la democràcia).
Si les coses es compliquen, es torna a repetir a si mateix per convences:
2.- "tenim dret" a prevaricar perquè “som els millors”, tenim la millor forma de govern que existeix. ("l’elogi de la democràcia").
2.- "tenim dret" a prevaricar perquè “som els millors”, tenim la millor forma de govern que existeix. ("l’elogi de la democràcia").
Quan aquestes paraules no li son suficients , l’argument de força és:
3.- la prevaricació és necessària i inevitable: “hem convé més sotmetre-us que deixar-vos vius” perquè "així serem temuts de tots".
El prevaricador busca legitimar la seva acció, davant els altres, davant si mateix i fins i tot davant la víctima , com d’ordinari no ho assoleix, contraposa a l’argumentació retòrica, l'única cosa que li queda: el no-argument de la força i amb ella s’acaba la retòrica de la prevaricació i queda la tirania nua.
3.- la prevaricació és necessària i inevitable: “hem convé més sotmetre-us que deixar-vos vius” perquè "així serem temuts de tots".
El prevaricador busca legitimar la seva acció, davant els altres, davant si mateix i fins i tot davant la víctima , com d’ordinari no ho assoleix, contraposa a l’argumentació retòrica, l'única cosa que li queda: el no-argument de la força i amb ella s’acaba la retòrica de la prevaricació i queda la tirania nua.
