ALMACELLES I EL DECLIVI DEL SERVILISME POLÍTIC

La dimissió del Regidor de la Tresoreria i Recursos humans és tot un míssil a la línia de flotació del Sr.Ibarz.
És més que probable que la dimissió de la Sra. Piqué i el Sr.Olivart sigui una forma d’endossar als altres la responsabilitat de la seva pèssima participació en la gestió de l'Ajuntament d’Almacelles.
La realitat és que l'Ajuntament de Almacelles, comandat pel Sr.Ibarz, sembla patir una metàstasis interna que s’està estenent tant que començà podrint el tronc i ja ha arribat a les arrels d’aquest GOVERN en majoria. Sembla ser un ni mes ni menys que “SALVIS QUI PUGUI I DONES I VELLS PRIMER”.

Senyors tot això hem fa reflexionar ...... com la gratitud origina un vincle de reconeixement, un nexe subtil de lleialtat sense submissió i sense renunciar als propis valors, el gest de estendre la mà, i mes si en ella es posa el cor, és el que compromet la gratitud i obliga la reciprocitat, la disposició o l’obligació de correspondre en la seva hora amb igual gest.
Però no s’ha de confondre la gratitud amb el servilisme, en aquest l’ésser humà s’envileix o simplement degrada la seva identitat, el seu caràcter i el seu temperament.
De tots és conegut, senyors regidors d’Almacelles, que quan és porta el servilisme al límit, naturalment s’arriba a la forma de govern mes extrema que és la tirania i aquesta acostuma a la gent a ser passiva i covarda en la forma de pensar i actuar, perquè qui neix sota el jou -diu La Boétie- interioritza com a natural la submissió.
El servilisme, mostrat pels integrants del equip de govern del Ajuntament d’Almacelles, és el vi que ha embriagat al arrogant, es el que ha fet que alguns, al arribar al poder, canviïn de conducta, de tracte i fins a de manera de mirar. Són pocs els que romanen amb el seu temperament de bressol, el poder els ha transformat, els ha tornat vanitosos, posseïdors de la petulància del gall.
Perquè el servilisme del nostre equip de govern ha estat la responsable que la vanitat hagi sepultat a la humilitat. Perquè els nostres regidors no han estat ni en son conscients que l’èxit de tota carrera política no passa ni ha de passar pel servilisme ni per l’arrogància; passa per la presa d’una consciència política fundada en ideals, en conviccions democràtiques i en un diari sobre l’actiu i passiu de la pròpia conducta privada i pública.
No s’ha d’oblidar, que ni en els triomfs ni en les derrotes, un home fort no és el qual té bombes, canons o metralletes, és el qual té una consciència neta, lliure i vertical, que el fa immune a tota temptació servil, a tot vassallatge polític i a tot temor.