CONTRA EL SISTEMA DE GOVERN INSTAURAT A ALMACELLES

OCLOROCRACIA

El seu objectiu es mantenir el seu poder personal mitjançant la accio demagogica per a guanyar el recolçament popular, mitjançant la apropiacio i manipulacio dels mitjans de comunicació de les institucions democràtiques promovent la ignorancia de la ciudadanía.


dissabte, 11 de desembre del 2010

L’AJUNTAMENT D’ALMACELLES.ELUDINT LES VERGONYES I LA SEVA MALA GESTIÓ

Desconec a qui li pot passar inadvertida que la mala situació econòmica de l'Ajuntament és única i exclusivament responsabilitat del Sr.Ibarz , els seus 6 regidors i els seus somnis de grandesa. Esgarrifa l'endeutament actual d’Almacelles gràcies a la "mala gestió", que ha permès que "no s'hagi aprofitat els anys de creixement" i en aquest moments ens haguem situat "com un dels ajuntaments més endeutats de Catalunya" tot i el "augment d'ingressos registrat en els últims anys com a conseqüència de l'aprofitament dels nous desenvolupaments urbanístics i els famosos plans ZP ".


Tots hem presenciat com els beneficis de l'especulació i els “regals” del Zapatero no s'han invertit en millorar l'activitat econòmica d’Almacelles, gran part d'aquests ingressos han sortit i estant sortint de les arques municipals amb la mateixa facilitat amb què han entrat, destinats a parcs, publicitat, propaganda, festes populars , regals, viatges .... per tal de garantir la pedrera electoral de CiU.


Sorprenentment aquest equip de govern CONTINUA NEGANT la seva responsabilitat per mala gestió, es pot NEGAR que durant 7 anys i mig no s’ha amortitzat el deute contret per a la construcció del Casal?, es pot NEGAR que des de 2007 s'ha obert una pòlissa de Crèdit per valor de 750.000 d'euros, degut a la inexistència de liquiditat a tresoreria? , dit en altres paraules, es pot NEGAR que no hi ha un euro a la caixa i s’ha de tirar de banc per poder pagar les despeses corrents (nòmines, llum, gas-oil ...)?. Per continuar amb aquest desgavell, es pot NEGAR que aquest Maig s’ha obert un crèdit a 14 anys de 850.000 euros amb 2 anys de carència? , o sigui que durant aquests 2 anys tampoc es pensa amortitzar capital, tan sols gastar el que ens han donat i algú ja ho tornarà? . I per acabar-ho d’adovar, es pot NEGAR que aquest Desembre hem vist com l’Ajuntament a demanat un altre crèdit de 640.000 euros a 14 anys amb 2 anys de carència? . Els bancs o comencen a tenir-ho clar, cap d’ells s’ha presentat voluntari per deixar-nos diners, excusant-se en que no han disposat de suficientment temps per avaluar els riscos. Estem parlant de riscos de impagament per part d’un Ajuntament que ja té hipotecats impostos futurs de l’IBI i IAE i ara pretent hipotecar els Fons Nacional de Cooperació Municipal que aportarà l’Estat en els pròxims anys.

Tots aquestos crèdits han estat argumentats com a necessaris des de l’Ajuntament de la mateixa manera, “crèdit pont per tal d’avançar el finançament d’obres en tràmit ja subvencionades” , com pot ser que ningú no es pregunti:

  1. Crèdits pont de 14 anys? De tots es sabut que aquests tipus de crèdits es tanquen quant s’obté el finançament definitiu que s’estava esperant, les famoses subvencions. Tardarem 14 anys a rebre les subvencions?
  2. Per avançar obres ja subvencionades?. I perquè no s’avalen els crèdits amb les pròpies subvencions? Perquè s’avalen amb impostos i transferències de l’Estat? Si comprem una vivenda avala la pròpia vivenda tan sols en crèdits personals hem d’avalar amb els nostres ingressos corrents.
  3. Com és que els bancs s’ho estan pensant tant per deixar-nos diners? Quins riscos hi ha? Que no tenim les subvencions concedides? Que potser pensen que deixarem de pagar impostos? Que potser pensen que desprès de pagar nòmines, manteniments, seguretats socials,... no quedaran prous diners com per pagar TOTS els crèdits que tenim oberts?
  4. Que son gratuïts aquests anys de carència? Que no paguem interessos per cada any de carència? Que no pagarem 135.000 euros d’interessos durant aquests dos anys?
  5. Algú a pensat quants diners acabarem pagant per tots aquests crèdits que ara no estem amortitzant i als que es va sumant interessos cada cop més alts? Rondant l’endeutament de 4.000.000 d’euros pagarem 5.500.000, interessos per valor 1.500.000 euros.

La situació financera actual i futura obeeix a la nefasta gestió que està portant el Sr.Ibarz en el càrrec que té, perquè literalment s’està tirant els diners, és clar, són diners dels ciutadans, i son fàcils de malgastar.


Presentar un deute astronòmic després d'aquests 7 anys i mig de bonança òbviament és imputable a la mala gestió, al malbaratament i als increments de despesa per decisions capritxoses que s'han vingut denunciant des d'aquest Bloc des de fa temps. És aquesta situació NEGADA des de el Consistori la que s’està intentant pal·liar amb la pujada desproporcionada i injusta de les taxes i de l'IBI, tot i que a la majoria dels Almacellencs no pasa desapercebuda per les nostres butxaques


El més greu de tot això és que, davant aquesta situació, l'equip de govern CONTINUARA maquillant dades, CONTINUARÀ recordant el conegut "i tu més" a una oposició que fa temps que no existeix i no presentarà cap mesura per evitar que la bola de neu segueixi creixent en els successius exercicis sinó que la seva incapacitat per gestionar s’ocuparà de fer-la tant grossa com podrà.


Gaudim d’un alcalde que guanya vots amb polítiques populistes i això ens ha obligat a endeutar-nos fins les celles amb festes i obres faraòniques que no podem pagar ni mantenir, i ha patir un deute acumulat de tal envergadura que ofega el nostre present i ofegarà el futur d’una Almacelles que no disposa ni tan sols de sol industrial desenvolupat per poder incrementar els seus ingressos a traves de l’IAE o la construcció de nova industria.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Renovació política a Almacelles? : A un altre gos amb aquest os

Des que van finalitzar les eleccions municipals, al maig de 2007, va ingressar al nostre poble el debat sobre la necessitat de renovació política en els partits que havien quedat a l'oposició o no havien obtingut representació al consistori.
Aquests partits porten representats públicament per les mateixes persones, sumides en una oposició silenciosa permanent, des de fa més de 7 anys. Persones que són responsables de no haver aixecat amb força la veu quan ,una vegada i una altra, s’han vist en la situació de coexistir amb pràctiques renyides amb els principis que un dia- en algun teatre d’Almacelles- van prometre defensar.

Crec coincidir amb moltes persones d’Almacelles que seria saludable en aquest moment, a falta de 7 mesos per a les eleccions municipals, que algunes d'aquestes persones, que han estat liderant aquesta llarga etapa a la oposició, facin l'autocrítica pública que els correspon i prenguin les decisions oportunes.
Com el temps ja ha demostrat resulta insuficient i ineficaç aplicar l'estratègia de la negociació per a ser nominats pel partit com a candidats o liderar qualsevol llista electoral per un designi "diví" ignorant a les persones del carrer. Tot aquestos tripijocs son inútils i inerts davant l'obligació d'aquests candidats de validar, davant unes eleccions, la seva capacitat política per a liderar el nostre poble, i més tenint en compte que els ciutadans ja els han suspès repetidament en unes urnes que guarden curosament l’anonimat d’un votants que veuen com cada quatre se'ls presenten els mateixos candidats que ja van desestimar.
De res ens serveix que alguns vulguin monopolitzar un poder del qual no disposen i impedir sistemàticament que una nova generació tingui una participació real en la vida política del nostre poble, ja que els perjudicats som tots, el poble en conjunt, i no aquesta anomenada " classe política ".

He estat l'únic que m'he adonat?

Ningú, de l'alta "dirigencia política municipal" és capaç de reconèixer que la derrota en les eleccions d'alguns partits es va deure principalment al fet que els suposats "líders" d'aquests partits eren uns molt dolents candidats i que mai s’haguessin tingut d’erigir com a tals?

Pot ser que jo estigui completament mancat d'objectivitat i molt llunyà de la lectura de la realitat?

Pot ser que fossin aquests candidats els que varen pavimentar el legítim triomf, a les urnes, del Sr Ibarz?.

Pot ser que siguin aquests un digne exemple de tossuderia impròpia d'uns polítics que s’apreciïn?

Pot ser que siguin ells mateixos els que, tot i saber que han perdut tot suport i que estan liquidats, no propicien la seva dimissió i estiguin impedint els canvis?

Pot ser que fins i tot estiguin disposats a donar-se l'enèsim patacada electoral només per conservar el lideratge de qualsevol llista electoral ?

És possible que no s'hagin adonat que van perdre una o alguns fins i tot dues eleccions consecutives?

Potser han oblidat el significat d'aquesta “obligació ètica necessària” anomenada renovació periòdica dels candidats a càrrecs públics ?.

Potser desconeixen que les retribucions i honors als quals han accedit i gaudeixen són de naturalesa pública i corresponen als càrrecs que ocupen, no a les seves persones, i per tant, són sempre provisionals? .

Potser han oblidat que el l'accés als càrrecs públics no ha de ser objecte d’interessos parcials i personals?

I nosaltres, la resta de mortals, hem oblidat que “tots som culpables, tots som innocents" però "TOTS SOM RESPONSABLES"?
Ser ciutadà és participar en instàncies de decisions, opinar, criticar i proposar, .... Però, per poder exercir aquest dret s'ha d'estar informats del que succeeix i així disposar d'una participació activa. Perquè tot fracàs té un inici, perquè qui dia a dia mira als polítics del nostre poble i no distingeix bé als uns dels altres ha de tenir clar que ELS CANVIS NO S’ACORDEN, ES GENEREN.

I desprès d’aquests anys d’espera acabaré recordant als nostres eterns candidats aquella famosa frase del Herbert Von Karajan:

"L'art de dirigir consisteix a saber quan s'ha d'abandonar la batuta per no molestar l'orquestra".

dimarts, 21 de setembre del 2010

OFERTA DESTACADA DEL PORTAL LABORAL DE ALMACELLES

Lugar de trabajo. ALCALDE DE ALMACELLES (compatible con otras actividades)
Salario: Mínimo 2.500 €/mes más dietas por 2 horas/ dia .

Se precisa persona bilingüe castellano-catalan, organizada y dinamica, con formacion superior al graduado escolar.

Se valorará persona proactiva con :

  • Capacidad organizativa que le permita administrar de manera racional los recursos públicos del Ayuntamiento.
  • Habilidad para supervisar personas de modo que alcancen resultados de conjunto.
  • Capacidad para generar el volumen de trabajo requerido, referido a :
  1. Calidad: Buen nivel de terminación y perfección del trabajo que realiza.
  2. Manejo de recursos: habilidoso para encontrar los mejores métodos de trabajo y reducir costos.
  • Criterio, con buena capacidad de compresión de las pautas de trabajo, que le permitan actuar minimizando los errores reduciendo los costes derivados de la repetitividad de las acciones o procesos mal acabados.
  • Disposición a cooperar ante cada circunstancia o problema que se presente con el resto de miembros del consistorio, ya sea de su propio grupo político, o de la oposición, o del Govierno autonómico o del Govierno central .
  • Capacidad de dialogo con todos los ciudadanos de Almacelles, sean o no votantes de su grupo político.
  • Capacidad de gestión y resolución de conflictos con los ciudadanos de Almacelles y empresarios que actuen en la población.
  • Capacidad de trabajo en equipo con el resto de miembros de su grupo político y oposición.

Se ofrece buen ambiente laboral y horario a conveniencia.

Experiencia: Sin Experiencia

Contrato: mínimo 4 años

Incorporación a partir del 2011.

ABSTENERSE ILUSTRADOS

dimarts, 24 d’agost del 2010

Almacelles, un poble d’herois, dolents i propaganda política

Després de veure com el Consell Comarcal ha desmentit, molt educadament, totes les “preteses” informacions publicades pel nostre Ajuntament en referència al servei de menjador dels nostres nens i de rebre, altre cop, un butlletí escombreria de l’Ajuntament culpant a la Generalitat per l’aplicació d’una llei, que fa 2 anys que el poble d’Almacelles està incomplint per deixades del nostre alcalde, Sr.Ibarz, començo a estar cansat de la mateixa propaganda tots els dies de l’any i a totes hores. “Gaudim” d’un alcalde i un seguit de regidors que saturen els programes i les pàgines d’informació locals de mentides i desinformació. A mi em queda clar el que es pretén; no deixar lloc per al que realment és notícia, el que realment és informació i repetir-nos fins a la sacietat el que pensa aquest candidat permanent, anomenat alcalde, però que mai s’ha comportat sinó com un polític en permanent campanya electoral que fa un ús descaradament antidemocràtic del mitjans de comunicació publica.

¿Inexplicable? Em temo que no.

Els anomenats "mitjans de comunicació" a Almacelles no són "mitjans d’informació", són mitjans de propaganda. La seva missió és saturar-nos de propaganda sobre una persona i un partit polític perquè no tinguem en compte els altres. La seva missió és omplir els espais informatius amb escombreries perquè no quedi lloc per a la veritable informació, la que necessitaria el poble per poder exercir adequadament el seu dret a governar.

Igual que quan anem a comprar un detergent comprem un dels que anuncien per la tele, quan votem, els Almacellencs votem a la persona que "s’anuncia per la tele, i la radio, i el VILOT, i LA MAÑANA, i ....". I és així, tan fàcil, com es manipula a un poble perquè cedeixi, sense ni tan sols assabentar-se. El poder que ens correspondria en una democràcia és captiu d’una persona que manega, com si d’un equip de futbol es tractés, a uns quants que s’autoanomenen regidors, això si escenificant una farsa d'opereta a la que anomena democràcia.

Podem doncs imaginar que un nombre molt elevat de votants és "influït" per la propaganda electoral fins al punt de resultar determinant a l'hora de fer la selecció del qui serà els nostre alcalde i regidors. Només imaginem aquests 7 anys de propaganda gratuïta diària que atorga l’alcaldia i accions coordinades per incomodar als pocs ciutadans interessats en presentar-se en unes eleccions municipals. En pocs anys, després d'algun reajustament inicial transitori, es produiria un estancament de la situació política: una sola persona es podria consolidar com la única opció possible de vot.

Seria pràcticament impossible que un nou candidat, diferent al ja establert, entrés en escena i arribés a tenir possibilitats de poder real, llevat que tingués un important suport financer. El pluralisme polític, en la pràctica, no existiria.

A l’Almacelles real la majoria dels ciutadans votem racionalment, no ens deixem manipular per uns polítics, que per altra banda són honrats. En realitat els nostres mitjans de comunicació locals són independents i informen "veraçment" sobre la situació política . En realitat a Almacelles hi ha respecte pel pluralisme polític, i en qualsevol moment pot sorgir un candidat nou, innovador, que rebi suport ciutadà suficient com per tenir poder per millorar les coses. Encara que en realitat, no hi ha tant per millorar, perquè en realitat Almacelles va be. En realitat a Almacelles el nivell crític és excel·lent i genera joves sobradament preparats, entre altres coses, per resistir una hipotètica manipulació política. En realitat ... En definitiva, en realitat, a Almacelles, hi ha una democràcia de veritat. De veritat de la bona.


Y en realidad “yo soy Obi-Wan Kenobi. Que la fuerza os acompañe”

diumenge, 8 d’agost del 2010

La fal·làcia com a eina de comunicació del Ajuntament d'Almacelles.

És per a mi un abús d'autoritat per part de l'Ajuntament d'Almacelles el que s'està produint amb els butlletins informatius, radio Almacelles i plenaris. Jo l'associo amb l'ús d'un poder , que ha estat atorgat per la possessió d'un carreg, de tal manera que aquest ús no està està essent dirigit a complir amb les funcions per les guals va ésser atribuït sinó per satisfer interessos personals propis del partit que en aquest moment es troba en el poder a Almacelles.


No cal sinó observar quina de les eines gramaticals esta essent la més utilitzada pel nostre alcalde, Sr. Ibarz, en els seus discursos radiofònics o en els seus extensos butlletins anomenats INFORMATIUS : “la falàcia”, la principal eina del manipulador quant la veritat o la realitat no es suficient per aconseguir els seus propòsits.


Que és una falàcia? Per a mi és aquella deformació de la realitat presentada de manera que la pròpia confusió provocada dificulti veure la falsedat de la mateixa. A vegades, es pot tractar d'una simple error al aplicar el raonament però, quant aquest error és repeteix un dia darrera l'altre indica una intencionalitat per a l'engany.


Un parell de tipus de fal·làcies, entre molts d'altres, utilitzades pel nostre Ajuntament es podrien identificar com:


* Fal·làcia buida: Son aquelles vegades en que els missatges consisteixen en una serie de retòriques, escrites o dites amb un estil prepotent i aparentment culte, però que si son llegides de forma calmosa i analítica s'observa que el missatge en qüestió no es més que un conjunt de paraules escollides per la seva carga demagògica o pel seu aport a la confusió del receptor del missatge, ja que , el receptor, al no trobar motius per a oposar-se-li crea la falsa sensació de que ha d'estar d'acord, sense adonar-se de que en realitat la informació continguda en el missatge no està en realitat relacionada amb la matèria que s'estava tractant. Les Actes dels Plens de l'Ajuntament us poden proporcionar nombrosos exemples d'aquest tipus de fal·làcies ja que és practicada de forma habitual pel Sr. Ibarz, en un intent de crear confusió entre els assistents. Ja que l'absència d'informació rellevant o relacionada amb la problemàtica o matèria que està en discussió en el plenari impedeix el rebuig clar dels oients, i que el llenguatge escollit indueixi al public receptor a creure una serie d'idees que en realitat corresponen amb la voluntat oculta del emissor del missatge, en aquests cas el nostre alcalde .

*Fal·làcia preventiva o reciproca: Consisteix en el següent, donats dos adversaris , el Sr. Ibarz i la Sra. Oposició, el Sr. Ibarz acusa a la Sra. Oposició del mateix que està fent o pensava fer, sols conegut per ell, encara que sospitat o amb risc de ser conegut per la Sra. Oposició. D'aquesta forma evita que si per casualitat la Sra. Oposició arriba a descobrir el que esta fent no pugui acusar-lo amb credibilitat, al ser una acusació de tornada i repetida. Per aquest motiu la considero preventiva, al saber el Sr. Ibarz que el poden acusar d'alguna cosa ( perquè es certa però tan sols ho sap ell ), al acusar a la Sra. Oposició del mateix, aquesta es troba que quant descobreix la veritat te que que fer la mateixa acusació sobre el Sr.Ibarz, de la qual se l'havia acusat abans . Les entrevistes a la plural Radio Almacelles us poden proporcionar nombrosos exemples d'aquests tipus de fal·làcies, per això aquest interès tant DEMOCRATIC que mostra l'Ajuntament de denegar via votació plenària l'accés a la Radio Almacelles, LA RADIO DE TOTS els de CIU.


Cal tenir en conte que darrera d'aquestes fal·làcies s'amaga una motivació per fer-les anar, ja que les fal·làcies s'utilitzen quant es busca convèncer a la gent d'alguna cosa per a la que no es disposen d'arguments reals o vàlids.


Es a dir no es pretén mostrar la situació real, sinó que es busca manipular a la gent per a que aquesta situació desitjada pel manipulador es faci efectiva, es materialitzi, es faci realitat.


Així que un exercici que hem de fer en primer lloc es detectar les fal·làcies i, a continuació, intuir que es pretén amb ella, que s'oculta, o a quin HORT ens volen portar. D'aquesta forma, identificant les fal·làcies, es possible entreveure un camí per aconseguir descobrir QUINA ES LA REALITAT. D'ALMACELLES.

dilluns, 31 de maig del 2010

Decisions irracionals i errors estratègics amb aplaudiments polítics

En moments de crisi, a més de mirar cap endavant per fer-ho el millor possible amb els diners dels ciutadans, és també molt convenient mirar enrere per corregir errors. I d'un error, un greu error en la meva opinió, tracten les següents línies. Un error que no és d'una família, ni d'una entitat privada ... sinó que és un error comès pel responsable dels diners de tots els Almacellencs : el seu Ajuntament.

M'agrada pensar que la majoria dels polítics de corporacions locals són persones intel·ligents que disposen de formació acadèmica o s'han format en la pròpia escola de la vida i, no obstant això, molts han comès grollers errors estratègics, basats en decisions que no resisteixen el més petit anàlisi racional.

Potser, l'explicació d'aquests errors és que no són tan racionals com suposem i l'instint de ramat domina als nostres polítics . Per a mi una explicació tradicional de la bombolla financera en la que ens vol fer creure que vivim el nostre Ajuntament reposa en la tendència humana a buscar el reconeixement de la resta costi el que costi.

D’allí la necessitat de publicar constantment "falsos consensos", buscant generar opinions que abonen les seves creences i hipòtesis, i acceptar immediatament com certes qualsevol evidència que doni suport les seves posicions mentre sotmeten a una "negació immediata" a qualsevol persona que suggereixi el contrari, sense abans realitzar ni el més mínim anàlisi de les dades que aquest a aportat.

El Sr Ibarz ens ha imposat la seva majoria absoluta per a executar el seu "error estratègic": ha exclòs de forma permanent a totes les veus contràries, "ha deixat sense veu ni vot a les persones, que per naturalesa, coneixen les problemàtiques més sentides d’Almacelles , els seus propis habitants ".

Recordar:
  • Les prioritats són les necessitats fonamentals d’Almacelles i no reurbanitzar zones ja fetes, urbanitzar zones on no hi ha població i fer macro-parcs pel passeig.
  • Hem de tenir clar que construir un edifici no és mai tant car com mantindre'l en funcionament: Perquè cap museu en el món és un negoci econòmic
  • No s’ha fet cap esforç d'invertir en factors que generen riquesa com la indústria local, l'agricultura, el comerç i la nostra ramaderia, a creat una Almacelles sense seny
  • No hi ha oferta d'ocupació, no disposem de sòl industrial i la presència d'empreses és cada cop més escassa.
  • L'activitat comercial ha disminuit. Urbanitzant el carrer major en plena crisi ha fet que la gent canviï de costums i Lleida està a dues passades.
  • Els impostos de l'IBI són altíssims, els valors cadastrals assignats a les nostres cases són SIMILARS a Lleida.
  • El preu de l'habitatge és car, ni amb això som competitius
  • No disposem de centres on allotjar les nostres associacions
  • Disposem d'un camp de futbol de luxe amb accés restringit.
  • Disposem de places de guarderia de primera, segona i tercera planta.
  • Som deficitaris en places per a la nostra gent gran, no s’ha fet cap ampliació de la Llar de jubilats, ens a embarcat en un macroprojecte faltat de finançament per poder-se acabar en un plaç curt de temps.
  • El dia que s’acabi el macroprojecte disposarem de dos edificis per a la gent gran a mantenir mitjançant els impostos, li sona la paraula "optimitzar costos"?
  • Disposem de parcs a la perifèria a mantenir amb els impostos
  • Disposem d'un recinte per a les piscines i un vaixell pirata, amb vestuaris i serveis propis de la postguerra.
Per a fer tot això ha necessitat que Almacelles:
  • Tingui un deute de 3 .900.000 euros, 110% del pressupost municipals. Qualsevol empresa estaria en concurs de creditors.
  • La gent d’Almacelles degui als Proveïdors quantitats astronòmiques de diners.
  • Que els costos fixes en personal de l’Ajuntament superin el 50% del pressupost
  • Que els costos fixes de manteniment d'infraestructures del poble superin el 15%.
  • Que els 7 politics locals tinguin assignats en retribucions i dietes mes del 2% del pressupost municipal.
  • Que l'Almacelles futura estigui sota l'amenaça de tenir de pagar mil.lions d'euros per unes ocupacions directes innecessàries.
  • Haver incrementat les taxes a nivells estratosfèrics.
  • Vendre's tot el patrimoni municipal

En aquests anys l'Ajuntament d’Almacelles s'ha mostrat com una màquina de llençar diners públics, això ens ha portat ha que passats els temps d'opulència a la Lliga ACB ara ens tocarà malviure a la LEB.

És un imperatiu d'ordre social, però també d'ordre moral, delinear estratègies i sumar esforços per a dur a terme accions que incideixin en un objectiu que ha de ser de tots, amb independència de les creences o ideologies polítiques. És imperdonable que les decisions s'hagin pres per estúpids orgulls.

Quan un Ajuntament no és prou obert per trobar punts d'acord i generós per cedir en les seves posicions, la deliberació pública degenera en diàleg de sords en què els perdedors sempre són els Almacellencs. Ignorar la realitat és un camí directe al suïcidi, gent com jo preferim anomena a les coses pel nom que mes s'acosta a la seva realitat intrínseca.

"Un poble ignorant és un instrument cec de la seva pròpia destrucció." - Simón Bolívar

dilluns, 22 de febrer del 2010

ADEU A LA NOSTRA PLAÇA DE LA VILA D’ALMACELLES

No comparteixo gens les lloances i excel·lències que s’auto-brinda el nostre Ajuntament per les obres que està realitzant a la plaça de la vila, penso que ens roben la veritable història del nostre poble i m’indigna que amb la seva majoria absoluta hagin cregut tenir el dret a realitzar les coses al seu capritx, tractant d’equivocar alterant la història del nostre poble. Qui ha considerat que “la plaça de la vila” no tenia que sobreviure al “boom il·lustrat” que està patint Almacelles? Els integrants d’aquest Ajuntament no mereixen ni la més mínima bondat, però no per forasters, sinó per la poca respectabilitat que han atorgat a la nostra història i tradicions.
La plaça de la vila era dels pocs patrimonis urbans del nostre poble, era una manifestació de la nostra memòria col·lectiva, ens remetia al passat, contribuïa en el present a conformar la nostra identitat i desenvolupava un sentit de pertinença perquè era un espai històric i simbòlic per a la majoria de gent d’aquest poble que hi hem nascut i viscut.

Qui va decidir la manera d’intervenir sobre ella i sota quines premisses?

El projecte de recuperació mai tenia que haver-se basat en “la destrucció” , era lògic intentar arribar a un equilibri entre les solucions que satisfeien els requeriments i somnis de grandesa d’aquest Ajuntament il·lustrat i la conservació dels elements que caracteritzaven l’espai de la plaça, aquells que li donaven valor i la diferenciaven. Els resultats d’aquesta equació haurien estat molt bons, a més, que s’hagués fet aquest obra amb una inversió menor a la que s’està necessitant per a dur a terme aquest procés de “renovació”, que ha partit de la demolició de l'existent.

El patrimoni d'un Poble és la imatge de la seva existència en el temps, qui a decidit que hem de perdre una part de la nostra història per a recuperar un altra que ni sabíem de la seva existència ?

Se'ns ha canviat el passat, se'ns ha destruït la memòria, ens hem deixat enganyar vilment i no hem realitzat el més mínim esforç per evitar-ho. Així som: amnèsia pura. Així ho hem estat sempre i, si ningú i posa remei, així ho serem per a sempre. Ha d'estar imprès en el nostre codi genètic a manera de recurs d'hàbil adaptació a les circumstàncies. O sigui, que quan vénen baldades, el millor és mirar cap a l’altre costat. Ignorant el problema, el problema no se soluciona però es fa més suportable.

No, no acuso a l'Ajuntament d’enganyar-nos, això no existeix en aquesta societat avançada. Som nosaltres, nosaltres mateixos, els habitants d’Almacelles, qui hem de fer-nos responsables de tot el que a ocorregut perquè ens estem dedicant a aguantar com podem, perquè estem fent els ulls grossos on no procedeix mentre ens inventem una realitat que ens resulta més agradable que la que tenim des que ens governa la il·lustració, desquiciada, fictícia i artificiosa , però, estigueu tranquils, les meves reflexions no han de preocupar-vos, tot és qüestió de temps ja que la mentida mil vegades repetida, acaba per convertir-se en rotunda veritat i això és una cosa que ningú ho pot posar en dubte.

Que ens ha d’importar que la memòria d'un poble estigui escrita en el seu paisatge urbà i que al destruir-lo s’esborra part d’aquesta història, que ens a d’importar si ara gaudirem d’aquesta nova “historia il·lustrada”, ben segur que es millor que la pròpia i si no és així no hi ha volta enrere perquè per crear la nova ha estat necessari destruir la que ja teníem.