Renovació política a Almacelles? : A un altre gos amb aquest os

Des que van finalitzar les eleccions municipals, al maig de 2007, va ingressar al nostre poble el debat sobre la necessitat de renovació política en els partits que havien quedat a l'oposició o no havien obtingut representació al consistori.

Aquests partits porten representats públicament per les mateixes persones, sumides en una oposició silenciosa permanent, des de fa més de 7 anys. Persones que són responsables de no haver aixecat amb força la veu quan ,una vegada i una altra, s’han vist en la situació de coexistir amb pràctiques renyides amb els principis que un dia- en algun teatre d’Almacelles- van prometre defensar.

Crec coincidir amb moltes persones d’Almacelles que seria saludable en aquest moment, a falta de 7 mesos per a les eleccions municipals, que algunes d'aquestes persones, que han estat liderant aquesta llarga etapa a la oposició, facin l'autocrítica pública que els correspon i prenguin les decisions oportunes.

Com el temps ja ha demostrat resulta insuficient i ineficaç aplicar l'estratègia de la negociació per a ser nominats pel partit com a candidats o liderar qualsevol llista electoral per un designi "diví" ignorant a les persones del carrer. Tot aquestos tripijocs son inútils i inerts davant l'obligació d'aquests candidats de validar, davant unes eleccions, la seva capacitat política per a liderar el nostre poble, i més tenint en compte que els ciutadans ja els han suspès repetidament en unes urnes que guarden curosament l’anonimat d’un votants que veuen com cada quatre se'ls presenten els mateixos candidats que ja van desestimar.

De res ens serveix que alguns vulguin monopolitzar un poder del qual no disposen i impedir sistemàticament que una nova generació tingui una participació real en la vida política del nostre poble, ja que els perjudicats som tots, el poble en conjunt, i no aquesta anomenada " classe política ".

He estat l'únic que m'he adonat?

Ningú, de l'alta "dirigencia política municipal" és capaç de reconèixer que la derrota en les eleccions d'alguns partits es va deure principalment al fet que els suposats "líders" d'aquests partits eren uns molt dolents candidats i que mai s’haguessin tingut d’erigir com a tals?

Pot ser que jo estigui completament mancat d'objectivitat i molt llunyà de la lectura de la realitat?

Pot ser que fossin aquests candidats els que varen pavimentar el legítim triomf, a les urnes, del Sr Ibarz?.

Pot ser que siguin aquests un digne exemple de tossuderia impròpia d'uns polítics que s’apreciïn?

Pot ser que siguin ells mateixos els que, tot i saber que han perdut tot suport i que estan liquidats, no propicien la seva dimissió i estiguin impedint els canvis?

Pot ser que fins i tot estiguin disposats a donar-se l'enèsim patacada electoral només per conservar el lideratge de qualsevol llista electoral ?

És possible que no s'hagin adonat que van perdre una o alguns fins i tot dues eleccions consecutives?

Potser han oblidat el significat d'aquesta “obligació ètica necessària” anomenada renovació periòdica dels candidats a càrrecs públics ?.

Potser desconeixen que les retribucions i honors als quals han accedit i gaudeixen són de naturalesa pública i corresponen als càrrecs que ocupen, no a les seves persones, i per tant, són sempre provisionals? .

Potser han oblidat que el l'accés als càrrecs públics no ha de ser objecte d’interessos parcials i personals?

I nosaltres, la resta de mortals, hem oblidat que “tots som culpables, tots som innocents" però "TOTS SOM RESPONSABLES"?

Ser ciutadà és participar en instàncies de decisions, opinar, criticar i proposar, .... Però, per poder exercir aquest dret s'ha d'estar informats del que succeeix i així disposar d'una participació activa. Perquè tot fracàs té un inici, perquè qui dia a dia mira als polítics del nostre poble i no distingeix bé als uns dels altres ha de tenir clar que ELS CANVIS NO S’ACORDEN, ES GENEREN.

I desprès d’aquests anys d’espera acabaré recordant als nostres eterns candidats aquella famosa frase del Herbert Von Karajan:

"L'art de dirigir consisteix a saber quan s'ha d'abandonar la batuta per no molestar l'orquestra".