Ahir vaig passar per la nova Rambla de la Il·lustració , estava tota aixecada de potes enlaire i vaig pensar, té sentit gastar-se tants diners urbanitzant una rambla on no viu ningú i enfront d’una fabrica abandonada? O desfer voreres i zones asfaltades, que en conjunt estaven bé, i fer-les de nou? O fer un parc de 2.5 Ha, envoltat de camps, en una població rural? No hi ha altres prioritats? Amb la Crisi que tenim damunt, no es podria invertir en “coses” més necessàries ?
Aquesta necessitat imperiosa d’urbanitzar zones on els patis estan buits, fer parcs a l’extraradi, refer voreres ja fetes ... , es resultat d’un intent de perllongar una inèrcia fictícia, de pal·liar els efectes en cadena de la paralització del sector de la construcció a Almacelles i poder sostenir la “Cultura de Satisfacció” en la que sembla que ens te immers aquest Ajuntament. Però és innegable que això solament es pot mantenir des del malbaratament i l’augment de la pressió fiscal. Disposem doncs d’un equip de govern que ha decidit romandre aliè a la realitat econòmica que ens ofega. Aquesta política d’aparador no serveix per res, és una mica així com una aspirina que no guareix gens, però que temporalment alleuja els símptomes.
Sr.Ibarz amb els recursos actuals es poden fer coses, però cal reorientar el tir perquè sàpiga que un “pessimista” com jo, és un optimista ben informat, que l’excés és dolent, però acostumar-se a ell és pitjor, molt pitjor.
El diner és molt poderós, ningú ho dubta, però no és omnipotent. Sobretot quan no hi és, i s’obté artificialment mitjançant crèdits, i més si aquests crèdits no es corresponen amb una prèvia creació de riquesa. On estan les indústries Sr.Ibarz? On hi ha l’augment d’activitat econòmica que ha de sustentar aquestos excessos?
Les dades d’aquest desgovern, de fet, s’estan mostrant amb tossuderia cada dia que passa i vostè continua apel·lant a certs recursos dialèctics per a presentar les coses de manera que, simplement, li aportin rendibilitat política. El seu reiterat discurs de tractar d’insolidaris a l’oposició per votar en “contra dels seus projectes” no porta a res, adonis que tots els que van en un "cayuco" estan en un mateix vaixell, ho saben, tenen solidaritat major o menor, però això no garanteix que tots arribin vius. Perquè fa falta alguna cosa més, aquesta cosa del que sembla que aquest equip de govern n’està mancada.
Sr.Ibarz, ignorar la realitat és un camí directe al suïcidi, gent com jo preferim anomenar a les coses pel nom que mes s’acosta a la seva realitat intrínseca:
Les prioritats són les necessitats fonamentals d’Almacelles i no reurbanitzar zones ja fetes, urbanitzar zones on no hi ha població i fer macro-parcs pel passeig.
