OPOSICIÓN O COMO SOBREVIVIR A LA DICTADURA DE ALMACELLES

A las personas que participan en la vida política de Almacelles no les resulta nada facil sobrevivir bajo la dictadura de los Ilustrados, es por ello que la oposición organizada es escasa, pero no inexistente.
Quien se niega a rendir pleitesía a los ilustrados o a callar ante las injusticias y los constantes abusos de poder que estos ejercen a traves de un ayuntamiento dictatorial disfrazado de democracia, lleva todas las de perder en un pueblo como Almacelles, convertido en un estado policial en el que llevar una cámara a los actos públicos como los plenos del Ayuntamiento te hace de inmediato sospechoso de espionaje y supone la expulsión de la sala a traves de la fuerza, si es necesario.

Por ello es necesario advertir a todas aquellas personas que, a pesar de saberse perdedoras en las pasadas elecciones, de tener todos los elementos en contra y de la fortísima represión, intentan mantenerse firmes en sus principios, recordarles que mantener esta firmeza sera difícil, pues se necesita, al menos, tener independencia económica, tal como se ha evidenciado tras el despido improcedente padecido por una maestra de guarderia cuyo peor pecado ha sido formar parte de una de las listas electorales perdedoras.

Indigna el saber que la gente de Almacelles ha caido en la trampa de elegir a individuos como los Ilustrados para governar a nuestro pueblo con métodos que recuerdan más ha una dictadura que ha una democracia, ¿Dónde queda el ideal de democracia y libertad que proclama desde la oposición el Sr. Ibarz? ¿Dónde están los valores morales que tanto reclamaba y exigia al anterior alcalde?¿Esas son las actitudes honorables y admirables de un alcalde?

No importa qué partido político representen, no se debe apoyar a individuos con actitudes violentas y cafres; individuos que no demuestran interés alguno por hacer valer los derechos civiles y constitucionales de los almacellenses que les eligen; individuos que simplemente no respetan a su pueblo ni los deberes que se les ha confiado.Porque no puede prevalezer por más tiempo el lema de la clase Ilustrada de Almacelles

"el pueblo manda y yo obedezco... siempre y cuando me convenga ($); siempre y cuando vaya acorde a lo que YO pienso, creo, opino y quiero" porque "yo sí puedo."

ALMACELLES TRAEIX ALS SEUS GERMANS DE BARCELONA

Cap societat està lliure de conflictes, perquè cap és homogènia i hi ha una inevitable col·lisió d'interessos, opinions o criteris contraposats inherents a la lluita per la vida. Vivim en comunitats organitzades perquè tenim necessitats i aspiracions comunes; però formem grups antagònics per diferències d'educació, riquesa, status o privilegis que determinen enfocaments ideològics divergents i donen lloc a la formació de partits polítics amb posicions oposades, sobretot en qüestions com l’aigua del Segre. Els conflictes es donen amb diversa intensitat i són part de la dinàmica social; però la sang pot arribar al riu per tossudes confrontacions entre dues o més sectors influents.
Aquesta explosió de antagonismes --"crisi", la criden alguns sociòlegs-- és una cosa que cap societat ha pogut mai evitar; però, encara que els interessos d'uns semblin incompatibles amb els d'uns altres, és possible eludir la violència si les parts en conflicte tenen bona fe i els conductors socials interpreten bé els seus desitjos i aspiracions. No obstant això, a Almacelles els fets donen la raó a l'actor còmic Groucho Marx, que mai va dir cosa més seriosa que aquesta: "La política és l'art de buscar problemes, trobar-los per tot arreu, i aplicar els remeis equivocats".
El mal de la falta d’aigua es molt antic, i l’alcalde d’Almacelles, polític de professió, l’agreuge per ambicions personals, per pífies o per afirmacions buides de contingut i alienes a la recerca del bé comú, l'Ajuntament d'Almacelles a considerat necessari aprobar una moció contra el trasbassament del Segre tot i que la població d'Almacelles s'abasteig del Ribagorzana i no es veuria afectada. Les solucions del Sr. Alcalde per als problemes de la sequera creen més problemes, no per garbulls emergents de l'execució de plans polítics o programes, i ni tan sols perquè són part d'una estratègia per a la presa o la conservació del poder, sinó perquè està bén ficat en el seu cap que el conflicte és la raó d'ésser del joc polític. Si no existeixen problemes els cree, i arme grans “zafarranchos” sense motiu aparent, per a confondre o distreure al poble d’Almacelles amb “nyonyeries” i escapolir-se de problemes reals que afecten al poble. Propicie disputes i confrontacions com si fossin solucions, i això dóna la mesura de la seva ineptitud moral i intel·lectual.
Arribarà la sang al riu? No ho crec. Del que es tracta és d'armar batibulls permanents perquè, sense ells, la política, per l’Alcalde d’Almacelles no tindria raó d'ésser i de què viurie el seu protagoniste?