ALMACELLES I LA GESTIÓ D'UNA CRISI

"L’alcalde, amb el seu càntir de llet, ben posat al cap sobre el coixinet, pensava portar sense obstacle al seu poble cap la ciutat il·lustrada.
Caminava a pas llarg, lleuger, sense fer bossa pel camí, tan sols amb els estalvis que els vilatans li havien confiat anava pagant les bones fondes i viandes que li feien més divertit el camí , per a estar més àgil tan sols s’havia posat un pantalonet i les sandàlies. Així equipat, remenava en la seva imaginació el que en trauria de la llet i la manera d’emprar-ho.
Compraria un centenar d’ous, i en faria tres pollades; amb tot d’atencions, tot aniria bé. “És senzill, es deia, criar els pollets al voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em deixarà prou per a comprar un porc. L’engreixaré, és qüestió d’una mica de segó. En comprar-lo ja serà prou gran; En revendre’l, em valdrà molt bons diners. I qui m’impedirà, valent-me tant, ficar a l’estable una bona vaca amb el seu vedell, i veure’l saltironar al mig del ramat?”
En dir això, l’alcalde saltà també, ple de goig.
Cau el càntir i es vessa la llet. Adéu vaca i vedell! Adéu porc! Adéu pollets! L’alcalde de tants béns, mirant amb ulls afligits la seva fortuna per terra."

Almacelles ha entrat en una etapa de canvi de cicle econòmic fruit de la forta caiguda produïda en el sector de la construcció, ja no hi ha grues i l’industria promesa encara no ha arribat. Els costos fixos del Ajuntament s’han transformat en un llastre difícil d’arrastrar, les obres de millora, que de forma irreflexiva es van dur a terme, s’han de pagar i davant la situació de crisi econòmica l’ajuntament haurà de presentar un conjunt de mesures que no satisfaran a ningú : la creació de nous impostos i la pujada generalitzada dels que ja tenim.

Perquè un cop el càntir es a terra trencat tan sols queda la crua realitat, perquè qui no es fa il·lusions? Qui no construeix castells en l’aire? Tots, els savis que els bojos. Somien desperts, però tan sols els bojos permeten que afalagadores fantasies s’apoderin de la gestió racional d’un poble com Almacelles i no s’adonen que la realitat torna,perquè mai ha marxat, i que Almacelles continua essent aquell poble rural amb dificultats econòmiques multiplicades per un somni mal gestionat i dimensionat, perquè la pobre Almacelles es la mateixa que abans amb una Rambla nova a pagar, una Llar d’infants a pagar, un manteniment de parcs i jardins a pagar, una gran plantilla de tècnics i funcionaris a pagar, sense un polígon industrial, amb uns alts sous per a càrrecs polítics, amb un futur museu a pagar... però amb una població que gratament, o no, pagarà els alts impostos per continuar el somni d’un gran il·lustrat.

ALMACELLES I L'ORIGINAL FESTA DEL CARGOL

El Sr. Alcalde d’Almacelles no ha entès mai que l’originalitat mai és un propòsit. Ser original és una qualitat; voler-ho ésser és un defecte. Qui busca ser més nou que original, el més probable és que no aconsegueixi sinó el ridícul. El nostre alcalde no pensa gens per si sol, es creu també en possessió d’idees originals tan sols pel fet d’obrar justament al revés d’uns altres que el van precedir. Però el món no ha acabat de néixer, i buscar l’originalitat és alguna cosa molt diferent de negar i renegar de totes les evidents prèvies que aporta l’historia recent de la nostra població, la millora radica en el reconeixement dels errors i encerts dels anteriors ajuntaments i, en gran mesura, del reconeixement dels propis errors, perquè sinó es reconeix un error mai s’aplicaran mesures per a que no es torni a repetir i l’Ajuntament navegarà, com està passant actualment, en un mar molt car de despropòsits sense concert.
Tingui molt clar, Sr. Alcalde, que la excentricitat mai és prova de genialitat, sinó l'oposat de l’originalitat, el secret de la qual consisteix no a fer les coses de diferent manera, sinó en organitzar-les millor. L’originalitat pot i sol partir d’una judiciosa imitació seguida d’innovació. En ocasions els imitadors antecedeixen als originals, en el seu cas dubto que pugui aportar innovació a una festa del cargol àmpliament coneguda i reconeguda. Reflexioni i pensi que quan dos coincideixen en una bona idea, no pertany aquesta al primer que la va tenir, sinó al que la va concebre millor.
L’originalitat és tornar als veritables orígens, no a les fantasies il·lustrades d’un grup reduït de persones que disposen d’unes eines gegantines de gestió, l’Ajuntament del poble, i demostren, dia a dia, la seva incapacitat per fer-ne un ús racional i encertat.