LA “CULPA-HABILITAT”, UNA INATA DESTRESA DEL SR.IBARÇ

Fa temps el nostre alcalde va prendre una decisió molt important per nosaltres, va decidir ser víctima i no protagonista de la seva gestió en l’ajuntament d’Almacelles.
El sentit es clar, es com quant preguntes a aquella persona que has estat esperant el perquè ha arribat tard i aquesta et contesta -No saps com esta el transit noi!!- ha triat la còmoda temptació de la innocència,un altra víctima del transit, hagués pogut triar esser el protagonista i reconèixer que s’havia adormit, que hagués pogut aixecar-se mitja hora abans i que així ho faria d’ara endavant.
Perquè és clar que les persones no son responsables d’un càncer però si del que fan per afrontar-lo, de la mateixa manera el Sr. Ibarç no es responsable del deute heretat d’un govern de fa 6 anys però si del que ha fet davant d’aquest durant les seves 2 legislatures. En realitat l’estat actual de les precàries finances del ajuntament, la falta de patis per executar una nova llar de jubilats, la no existència d’un polígon industrial operatiu … ho ha decidit única i exclusivament l’actitud pressa pel consistori durant aquests darrers anys.
El nostre alcalde ha desenvolupat la perversa capacitat de exculpar-se de tot i no assumir els errors dels seus 6 anys de govern, perquè errar es humà però es més humà encara donar-li la culpa a un altre, aquesta capacitat es la anomenada “culpa-habilitat” ,ja mostrada en la seva etapa d’oposició, que ha anat incrementant-se a mesura que ha anat tenint més poder i sumant més errors, a mesura que ha anat afegint anys en el consistori ha anat essent menys responsable i més victimista: es culpa de l’oposició, del Ministeri de foment, de la Conselleria, ....perquè, al Sr.Ibaç, tan sols l’importa el que a tots els mals polítics, guanyar ell o que perdin els de l’oposició, el benestar del poble no s’inclou dins aquest objectiu: la llar de jubilats no es fa perquè els de Iniciativa i PSC voten en contra, no hi ha pati per la Llar de jubilats perquè els de Iniciativa i PSC voten en contra, no tinc diners perquè el PSC va deixar un deute fa 6 anys… tot això s’anomena posar en pràctica, d’una forma massa evident, una actitud “culpa-habilidossa” Sr.Ibarç.
Tot i aquesta innata actitud mostrada fins ara, li he de dir que a la gent d’Almacelles no ens interessa la culpabilitat, ni l’infern ni la redempció... tan sols reclamem eficiència en la gestió municipal, es tracta de millorar Sr.Ibarç i si s’eludeixen les responsabilitats no es possible entendre les problemàtiques, i sense entendre-les no se sap com solucionar-les. El Sr.Ibarç no es vol fer culpable ni responsable dels seus propis errors, es nega a reconèixer-los i sense assumir-los no es poden corregir.
Perquè assumir els errors requereix una qualitat humana de la que sembla que en te carència, perquè requereix deixar de pensar que la intel·ligència, avui en dia, no es un atribut merament individual, perquè no entén que liderar es antagònic a imposar, a ordenar … i que el seu tipus de gestió tan sols li a aportat la obediència mecànica dels nostres regidors, la dimissió d’alguns d’aquests, una gestió municipal de baixa productivitat, de sofriment i de pobresa mental, tot això en companyia d’ un equip de regidors sense il·lusió, ni esforç, ni lleialtat... "a" i "per" Almacelles.

Ora Pro Nobis

Almacelles : somnis en un paper.

Un dels grans problemes que aprecio a Almacelles, sense cap dubte, és la feblesa de l’Ajuntament d’Almacelles infiltrat per algunes persones sense cap preparació acadèmica i, sobretot, sense la solvència moral que els permeti afrontar els reptes diaris que signifiquen posar a moure la maquinària necessària per al desenvolupament que la societat Almacellenca necessita.
Seria necessari una revolució, un canvi de timoner, un gir de 180 graus en tot l’àmbit cultural, social i de percepció del nostre poble, però sobretot de lideratge. No se li pot demanar la lluna en un cove, el Sr.Ibarç dista molt de tenir algun tipus de lideratge, viu fagocitat pels seus propis somnis i el resultat de la seva alcaldia es justament això, un poble on es gestionen somnis i s’obliden realitats.
El nostre alcalde s’aprofita d’un somni propagandista per a forçar la història amb el pols de la premonició mitjançant una visió, enganyosament espontània, que cobra valor de profecia.
Aquesta retòrica militant que caracteritza els seus textos i el seus discursos, te per efecte que la gent d’Almacelles resta convidada a atribuir l’apocalíptic a veritat i els contes a realitat. Però siguem conscients que això no treu, tot i tenir qualificatiu de paraula, que aquesta retòrica política no és més que una simple i adornada ficció del que Almacelles no és.
Perquè el Sr.Ibarz, polític d’ofici i de benefici, proporciona una estructura formal molt socorreguda per a contar, interpretar o reinterpretar la història passada i futura del nostre poble ensorrant-se, cada vegada més, en la seva pròpia màgia del somni i la fantasia, allunyant-se perillosament de les dades reals que l’ajudarien a millorar la gestió del nostre ajuntament.
El que jo veig a Almacelles és una sèrie de estratagemes i conspiracions de persones que no estan capacitades per assumir el rol de dirigir el seu entorn,el seu poble , però si molt disposades a actuar sense cap tipus d’ètica i respecte vers al veïns, a la recerca d’interessos completament aliens als quals realment aspirem els Almacellencs.
Amb un timoner com l’actual alcalde Almacelles navega sense rumb, el que fa que el nostre poble no avanci ni es desenvolupi. Sincerament veig en molts escrits, comentaris i accions de l’actual equip de govern somnis allunyats de la realitat, el desenvolupament no arriba en un obrir i tancar d’ulls, és una constant, són polítiques locals conjuminades amb un sol objectiu, millorar substancialment, no solament les necessitats bàsiques de la població, sinó la qualitat de vida dels ciutadans.
Cal recordar als polítics de torn del nostre Ajuntament que el desenvolupament real no és ferro i ciment, és qualitat d’educació, d’entorns socials, de convivència, d’associacionisme ... i no xavacanería, desordre social, desordre econòmic, crispació... perquè tot això no aspira a satisfer les aspiracions de les persones que vivim al poble.
Tot això hem fa pensar que la madeixa està tan embullada que l’assumpte no és trobar la punta, sinó desembolicar-la, allí està la tasca de tots, desembolicar l’embull en el que esta immers la gestió municipal d’Almacelles per poder aspirar, altre cop, a créixer com a poble, lluny d’una ciutat il·lustrada que tan sols existeix en les cartes, revistes i cartells de l’ajuntament i en els somnis d’un Alcalde que li ha quedat molt gran el timó que un dia li varem confiar.