En moments de crisi, a més de mirar cap endavant per fer-ho el millor possible amb els diners dels ciutadans, és també molt convenient mirar enrere per corregir errors. I d'un error, un greu error en la meva opinió, tracten les següents línies. Un error que no és d'una família, ni d'una entitat privada ... sinó que és un error comès pel responsable dels diners de tots els Almacellencs : el seu Ajuntament.
M'agrada pensar que la majoria dels polítics de corporacions locals són persones intel·ligents que disposen de formació acadèmica o s'han format en la pròpia escola de la vida i, no obstant això, molts han comès grollers errors estratègics, basats en decisions que no resisteixen el més petit anàlisi racional.
Potser, l'explicació d'aquests errors és que no són tan racionals com suposem i l'instint de ramat domina als nostres polítics . Per a mi una explicació tradicional de la bombolla financera en la que ens vol fer creure que vivim el nostre Ajuntament reposa en la tendència humana a buscar el reconeixement de la resta costi el que costi.
D’allí la necessitat de publicar constantment "falsos consensos", buscant generar opinions que abonen les seves creences i hipòtesis, i acceptar immediatament com certes qualsevol evidència que doni suport les seves posicions mentre sotmeten a una "negació immediata" a qualsevol persona que suggereixi el contrari, sense abans realitzar ni el més mínim anàlisi de les dades que aquest a aportat.
El Sr Ibarz ens ha imposat la seva majoria absoluta per a executar el seu "error estratègic": ha exclòs de forma permanent a totes les veus contràries, "ha deixat sense veu ni vot a les persones, que per naturalesa, coneixen les problemàtiques més sentides d’Almacelles , els seus propis habitants ".
Recordar:
- Les prioritats són les necessitats fonamentals d’Almacelles i no reurbanitzar zones ja fetes, urbanitzar zones on no hi ha població i fer macro-parcs pel passeig.
- Hem de tenir clar que construir un edifici no és mai tant car com mantindre'l en funcionament: Perquè cap museu en el món és un negoci econòmic
- No s’ha fet cap esforç d'invertir en factors que generen riquesa com la indústria local, l'agricultura, el comerç i la nostra ramaderia, a creat una Almacelles sense seny
- No hi ha oferta d'ocupació, no disposem de sòl industrial i la presència d'empreses és cada cop més escassa.
- L'activitat comercial ha disminuit. Urbanitzant el carrer major en plena crisi ha fet que la gent canviï de costums i Lleida està a dues passades.
- Els impostos de l'IBI són altíssims, els valors cadastrals assignats a les nostres cases són SIMILARS a Lleida.
- El preu de l'habitatge és car, ni amb això som competitius
- No disposem de centres on allotjar les nostres associacions
- Disposem d'un camp de futbol de luxe amb accés restringit.
- Disposem de places de guarderia de primera, segona i tercera planta.
- Som deficitaris en places per a la nostra gent gran, no s’ha fet cap ampliació de la Llar de jubilats, ens a embarcat en un macroprojecte faltat de finançament per poder-se acabar en un plaç curt de temps.
- El dia que s’acabi el macroprojecte disposarem de dos edificis per a la gent gran a mantenir mitjançant els impostos, li sona la paraula "optimitzar costos"?
- Disposem de parcs a la perifèria a mantenir amb els impostos
- Disposem d'un recinte per a les piscines i un vaixell pirata, amb vestuaris i serveis propis de la postguerra.
Per a fer tot això ha necessitat que Almacelles:
- Tingui un deute de 3 .900.000 euros, 110% del pressupost municipals. Qualsevol empresa estaria en concurs de creditors.
- La gent d’Almacelles degui als Proveïdors quantitats astronòmiques de diners.
- Que els costos fixes en personal de l’Ajuntament superin el 50% del pressupost
- Que els costos fixes de manteniment d'infraestructures del poble superin el 15%.
- Que els 7 politics locals tinguin assignats en retribucions i dietes mes del 2% del pressupost municipal.
- Que l'Almacelles futura estigui sota l'amenaça de tenir de pagar mil.lions d'euros per unes ocupacions directes innecessàries.
- Haver incrementat les taxes a nivells estratosfèrics.
- Vendre's tot el patrimoni municipal
En aquests anys l'Ajuntament d’Almacelles s'ha mostrat com una màquina de llençar diners públics, això ens ha portat ha que passats els temps d'opulència a la Lliga ACB ara ens tocarà malviure a la LEB.
És un imperatiu d'ordre social, però també d'ordre moral, delinear estratègies i sumar esforços per a dur a terme accions que incideixin en un objectiu que ha de ser de tots, amb independència de les creences o ideologies polítiques. És imperdonable que les decisions s'hagin pres per estúpids orgulls.
Quan un Ajuntament no és prou obert per trobar punts d'acord i generós per cedir en les seves posicions, la deliberació pública degenera en diàleg de sords en què els perdedors sempre són els Almacellencs. Ignorar la realitat és un camí directe al suïcidi, gent com jo preferim anomena a les coses pel nom que mes s'acosta a la seva realitat intrínseca.
"Un poble ignorant és un instrument cec de la seva pròpia destrucció." - Simón Bolívar
