RETÒRICA DE LA PREVARICACIÓ

“La prevaricació és un delicte que consisteix que una autoritat, jutge o altre funcionari públic dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta.

Aquesta actuació és una manifestació d’un abús d’autoritat. Està sancionada pel dret penal, que busca la protecció tant del ciutadà com de la pròpia Administració”

La prevaricació és un abús de poder acompanyat per un abús del llenguatge que presenta tres trets que posen de manifest aquesta pretensió del prevaricador per justificar el seu abús:

1. La prevaricació succeeix en la mesura que s’abusa en contra l'interès d’una víctima;


2. El prevaricador pretén legitimar el propi abús davant el públic


3. Fins i tot –com succeeix en els règims dictatorials- vol aconseguir el mateix consens de la víctima de la prevaricació.

Rondalla del llop i l’anyell

El llop i l’anyell, assedegats, van arribar al mateix rierol.

El llop estava aigües dalt, més baix l’anyell.

El llop, mogut per la seva voracitat desenfrenada,

Va buscar un pretext per a discutir. “Per què enterboleixes l’aigua que bec?”

L’anyell, atemorit, va dir: “Perdona, llop, però com puc fer-te això, si l’aigua que jo bec m’arriba des del teu lloc?

Llavors, desmentit per l’evidència, va atacar: “Fa sis mesos vas parlar malament de mi”

I l’anyell va contestar: “però si llavors encara no havia nascut”

A més, “El teu pare, per Hèrcules, va parlar malament de mi”.

I dient això el va agarrar i, contra tot dret, el va esquarterar.

El llop, per a devorar a l’anyell busca convèncer a l’anyell, als que estan al voltant, i fins i tot a si mateix, que es menja a l’anyell perquè aquest ha comès un greuge.

Per als prevaricadors sempre existeixen tres tipus d’arguments que el legitimen:

El prevaricador es diu en primer lloc i a manera populista:

1.- “hem de reaccionar” davant un complot organitzat contra “nosaltres” (el poble, la cultura, la democràcia).

Si les coses es compliquen, es torna a repetir a si mateix per convences:

2.- "tenim dret" a prevaricar perquè “som els millors”, tenim la millor forma de govern que existeix. ("l’elogi de la democràcia").

Quan aquestes paraules no li son suficients , l’argument de força és:

3.- la prevaricació és necessària i inevitable: “hem convé més sotmetre-us que deixar-vos vius” perquè "així serem temuts de tots".

El prevaricador busca legitimar la seva acció, davant els altres, davant si mateix i fins i tot davant la víctima , com d’ordinari no ho assoleix, contraposa a l’argumentació retòrica, l'única cosa que li queda: el no-argument de la força i amb ella s’acaba la retòrica de la prevaricació i queda la tirania nua.

Sr. Ibarz, la comunicació en salut pública no és un joc.

Des de quan el Sr.Ibarz és representant de l’àrea de salut a Almacelles? , des de quan una persona, per ser Alcalde, esta capacitada per a preparar el material informatiu per a la prevenció davant un brot de Grip A ?, qui li ha donat “la brillant” idea de dissenyar un tríptic informatiu sobre la Grip A que ni tan sols porta el segell de la Conselleria de sanitat?.

Catalunya va ser, al 1981, la primera comunitat que va rebre el traspàs de la Sanitat ,reservant-se l'Estat la potestat de prendre mesures de coordinació en el cas que existeixi un greu risc per a la salut, a cap Ajuntament se li van traspassat aquestes competències. Però sembla ser que Almacelles és un cas a banda i, donat l’alt grau d’especialització del seu Alcalde en aquests temes, s’ha considerat apropiat crear i distribuir tríptics, de pròpia collita, mitjançant un tallar- pegar de la wikipedia.

Sr.Ibarz, cap representant polític hauria de polititzar sobre la gestió d’una crisi de salut pública com la Grip A, és una temeritat i una imprudència. Aquest fet tan sols evidencia el poc respecte cap als professionals del sector sanitari, son ells els que tenen la capacitat per a gestionar-la i, per aquest motiu, la responsabilitat de dissenyar i emetre els tríptics necessaris, vostè tan sols ha de col·laborar en la seva distribució, si així li demanen.

Les actuacions enfront de la grip A s’han de liderar i coordinar amb dos criteris fonamentals: el primer és que totes les decisions s’han de prendre sobre la base de l’evidència científica; i el segon és que s’ha de transmetre un missatge als ciutadans de coordinació i consens entre les autoritats, assegurant que totes les decisions es prenguin "deixant la política a part". La informació que s’aporti a la població ha de ser EXACTA, no poden existir “ERRORS PER FALTA DE PRECISIÓ” ( segons el “seu” tríptic el contagi pot ser per contacte!!!), no ha d’haver lloc per a l’ “AMBIGÜITAT” (en cap moment ha indicat en el “seu tríptic” que la ingesta de porc no és la responsable), no ha de transmetre “SOBRESALTS” ni convidar a tots els ciutadans a “COL·LAPSAR” els serveis sanitaris (s’ha de convidar a fer un ús correcte i responsable dels serveis sanitaris!!!)

Els serveis sanitaris no són infinits, encara que es preparin reforços en els centres de salut. Ha de saber que en funció de l’augment de la demanda s’aniran cancel·lant activitats programades per a deixar lloc a les persones que tinguin l’afecció respiratòria, com se li ocorre a vostè convidar a tots “els quadres gripals” a que col·lapsin el CAP? Perquè segons el “seu tríptic” símptomes com la tos, febre per sobre de 38º es consideren sospitosos de grip A i han d’anar al metge de capçalera. Vostè no sap que entorpeix l’atenció sanitària als casos greus si col·lapsa els serveis?

Felicitats Sr.Ibarz per aportar el seu granet de sorra sensacionalista, ja a tingut també el seu protagonisme en l’àrea sanitària, amb foto i discurs inclòs. Faci un favor a la gent del poble, si us plau, no torni a jugar amb temes tant importants com la salut pública, deixi que els professionals facin la seva feina, la comunicació en aquest Area no és un tema POLÍTIC.

JOVENTUT, UN ALTRA ASIGNATURA AMB “INSUFICIENT”

Ja han passat sis anys i mig des que el Sr.Ibarz és alcalde d’Almacelles i he de mostrar-me clar en lo referent a la política de Joventut desenvolupada per l'Ajuntament: INEXISTENT

La regidoria cridada a generar polítiques de joventut:

o Està a càrrec d’una única persona
o Que comparteix les seves responsabilitats amb infància i ensenyament,
o Que no sap amb quin pressupost compte perquè no se li assignen recursos financers
o I gaudeix d’un reconeixement escàs o nul dintre de l’ajuntament.

Per això assumeixo i entenc que des de “allí” és impossible generar ningun tipus d’estratègia, ni programa coherent que compleixi amb les necessitats i expectatives del sector jove del nostre poble.

Des de sempre els nostres alcaldes han tingut i tenen la imatge d’una joventut que viu de la sopa “bova” i amb el cervell xopat en alcohol, per això aquest sector de població és un tema amb poca rellevància política.

És necessari avançar d’una vegada, s’ha de canviar aquesta “mirada sospitosa”, s’ha de renovar les premisses des de les quals s’aborden les polítiques de joventut, no pot considerar-se “estar amb i per al jovent” als pocs “tics” mostrats per aquest ajuntament:

* Temptació a la parafernàlia : Activitats puntuals on d’important és l’impacte immediat, mobilitzar al jovent entorn a shows massius, amb rètol juvenil i renom dels protagonistes per a proporcionar una felicitat efímera.
* Esquizofrènia : Contactar amb “alguns” joves per a intervenir amb joves però no considerar les seves opinions ni propostes perquè ..... són joves.
* El trencaclosques que no encaixa: Aquestes accions puntuals ni sumen ni es coordinen amb accions com salut, educació, capacitació d’ocupació, foment productiu, suport a l’associacionisme, lluita contra la droga, generació d’espais d’oci....

Resumint, tot un despropòsit d’accions que no fan content ningú, tan sols al conformistes de l’ajuntament.

Sap que Sr.Ibarz, hem penso que avui tinc una proposta per a vostè i la seva regidora, o al menys alguna cosa per a que provin de donar-hi forma:

o Proposi la creació d’un Consell, o com li vulgui dir, independent de joventut.
o Que sigui triat democràticament, en un procés participatiu, obert a joves associats i no associats, sense exclusions.
o On es valori la subjectivitat col·lectiva dels joves.
o Que respongui, per tant, a les seves demandes en els àmbits que més els preocupen

Perquè tot aquell que “tingui una mica que dir per a enriquir i dissenyar les polítiques de joventut” estigui representat en aquest òrgan.

Recordi :

* No imposi a dit, com representant de la joventut, a un senyor de més de 50 anys amb ganes de marxa, ser jove és molt més que això.
* Assigni un espai permanent i un pressupost anual, tal com es fa amb la gent gran, perquè no hagin d’estar subjectes als vaivens de l’equip de Govern i a les dates electorals.

Eviti qualsevol “manipulació” del Consell per l’existència de riscos atribuïts com:

· R3 -Alt risc d’explosió per xoc, fricció, foc o altres fonts d’ignició
· R5- Perill d’explosió en cas d’escalfament
· R23/24-Tòxic per inhalació i en contacte amb la pell

Perquè des de la crítica és genera el canvi.
Ho vol intentar Sr.Ibarz?
Bones vacances a tots.

En que gastem els recursos d’Almacelles? En diversió i oci, en cartells, …..en obres inútils?

Ahir vaig passar per la nova Rambla de la Il·lustració , estava tota aixecada de potes enlaire i vaig pensar, té sentit gastar-se tants diners urbanitzant una rambla on no viu ningú i enfront d’una fabrica abandonada? O desfer voreres i zones asfaltades, que en conjunt estaven bé, i fer-les de nou? O fer un parc de 2.5 Ha, envoltat de camps, en una població rural? No hi ha altres prioritats? Amb la Crisi que tenim damunt, no es podria invertir en “coses” més necessàries ?

Aquesta necessitat imperiosa d’urbanitzar zones on els patis estan buits, fer parcs a l’extraradi, refer voreres ja fetes ... , es resultat d’un intent de perllongar una inèrcia fictícia, de pal·liar els efectes en cadena de la paralització del sector de la construcció a Almacelles i poder sostenir la “Cultura de Satisfacció” en la que sembla que ens te immers aquest Ajuntament. Però és innegable que això solament es pot mantenir des del malbaratament i l’augment de la pressió fiscal. Disposem doncs d’un equip de govern que ha decidit romandre aliè a la realitat econòmica que ens ofega. Aquesta política d’aparador no serveix per res, és una mica així com una aspirina que no guareix gens, però que temporalment alleuja els símptomes.

Sr.Ibarz amb els recursos actuals es poden fer coses, però cal reorientar el tir perquè sàpiga que un “pessimista” com jo, és un optimista ben informat, que l’excés és dolent, però acostumar-se a ell és pitjor, molt pitjor.

El diner és molt poderós, ningú ho dubta, però no és omnipotent. Sobretot quan no hi és, i s’obté artificialment mitjançant crèdits, i més si aquests crèdits no es corresponen amb una prèvia creació de riquesa. On estan les indústries Sr.Ibarz? On hi ha l’augment d’activitat econòmica que ha de sustentar aquestos excessos?

Les dades d’aquest desgovern, de fet, s’estan mostrant amb tossuderia cada dia que passa i vostè continua apel·lant a certs recursos dialèctics per a presentar les coses de manera que, simplement, li aportin rendibilitat política. El seu reiterat discurs de tractar d’insolidaris a l’oposició per votar en “contra dels seus projectes” no porta a res, adonis que tots els que van en un "cayuco" estan en un mateix vaixell, ho saben, tenen solidaritat major o menor, però això no garanteix que tots arribin vius. Perquè fa falta alguna cosa més, aquesta cosa del que sembla que aquest equip de govern n’està mancada.

Sr.Ibarz, ignorar la realitat és un camí directe al suïcidi, gent com jo preferim anomenar a les coses pel nom que mes s’acosta a la seva realitat intrínseca:

Les prioritats són les necessitats fonamentals d’Almacelles i no reurbanitzar zones ja fetes, urbanitzar zones on no hi ha població i fer macro-parcs pel passeig.

Reflexions sobre el MAU d’Almacelles

Perquè cap museu en el món és un negoci econòmic

Vivim en aquesta societat i no podem donar l’esquena a la realitat, els museus, com les universitats i les empreses culturals, són deficitaris per naturalesa. Com més gran és l’èxit d’un museu, major és el seu dèficit perquè majors són les seves despeses.

El MAU d’Almacelles, projecte exclusiu del nostre alcalde i el seu equip de govern, parteix d’un edifici que ha suposat una “resta” dins el nostre patrimoni.

Perquè?

Un edifici, propietat de tots nosaltres, ha estat cedit de forma gratuïta a la Fundació Mas d’Ordal.

Ha suposat una resta dins les nostres arques municipals.
Perquè?

Des del moment que va veure la llum aquest projecte va aparèixer la imperiosa necessitat de contractar i pagar un funcionari de nivell A com a “Director del patrimoni” o alguna cosa semblant.

I continuarà essent una resta dins de les arques econòmiques del nostre municipi.

Perquè?

Com qualsevol museu del mon, una vegada inaugurat, afrontarà la necessitat de sustentar la seva activitat mitjançant una gestora. En aquest cas la Fundació Mas d’Ordal és qui es farà carreg. Aquesta es troba participada en un 50% per l’ajuntament d’Almacelles i la resta per altres entitats com la Diputació, Consell comarcal..., el que es tradueix que el MAU serà “sustentat”, majoritàriament, pels nostres impostos a expenses de poder rebre alguna subvenció, de quant en quant, del polític de torn.
La major càrrega econòmica, la major responsabilitat de plantar cara a aquest dèficit futur serà de l'Ajuntament d’Almacelles.

Davant aquesta realitat ens hauríem de preguntar si és compatible, per un poble de 6.000 habitants com el nostre, la protecció del patrimoni i l’esforç fiscal que això suposarà.
Al meu entendre, caldria veure les coses amb major perspectiva, afegir-li una mica de realisme i preguntar-nos si és assenyat dedicar part dels nostres impostos a construir un museu que hipotecarà els “ingressos fiscals” futurs.

Disposem de tanta riquesa com per a destinar-la al manteniment d’un Museu d’arquitectura i urbanisme?.
Crec que el MAU no ens resultarà un mal negoci, més aviat ens està suposant i ens suposarà un negoci “pèssim” per a tots.
Hem de ser conscients que es un luxe i aquestos es paguen, crec que el que es necessita de manera urgent a Almacelles son projectes que dinamitzin l'economia local, hem de plantejar-nos no tan sol si volem un MAU sinó si “podem” mantenir-lo.

No queda lluny l’exemple d’una població veïna com Corbins, que després de la construcció d’un costos teatre no disposa de fons suficients per a proposar una cartellera d’obres teatrals i el recinte és utilitzat per a les festes majors.

Hem de tenir clar que construir un edifici no resulta mai tant car com mantindre'l en funcionament.

LES LICITACIONS PUBLIQUES I LA “MANIPULACIÓ JUSTIFICADA”

Tenint en compte els últims escàndols de la “red Correa” a Madrid m’agradaria començar transmeten la sensació que jo en trec de com s’estan portant a terme les licitacions dins el nostre país.

Com es planifica una “manipulació” d’una licitació pública?

El més important és fer-se amb el control de:

• L’òrgan que realitzarà i adjudicarà la licitació: ple municipal, la junta de govern...
• I de qui redactarà i aprovarà les bases, el plec de condicions per a accedir a la licitació pública i establirà els criteris a aplicar en l’estudi de valoració tècnica on es puntuarà “objectivament” les ofertes presentades.

A partir d’aquí, el tècnic designat “adequa” les bases de la licitació perquè “certa” empresa pugui optar a la adjudicació i rep les “directrius”, sota les quals, s’ha d’elaborar el corresponent Plec de Condicions i el seu posterior Informe Tècnic de valoració.

“L’empresa” aconsegueix així que les bases del Plec de Condicions siguin a la seva mida, de manera que el posterior informe tècnic li resultí favorable en el procés d’adjudicació i es garanteixi, si no hi ha sorpreses, que el contracte sigui per a ella.

Si “l’empresa” convenç al licitador, perquè es compleixin aquestes condicions, solament li queda esperar a que, després de la publicació de la licitació, unes quantes empreses interessades a executar l’obra, presentin, al costat de la seva, les proposicions en els seus corresponents sobres tancats i identificats, a que s’emeti “l’objectiva” Valoració tècnica, s’elevi al “òrgan” que la resol i ,finalment, s’emeti la resolució que li atorgui el contracte de l’obra en qüestió.

I que “justifica” fer-ho d’aquesta manera?

• Sentit proteccionista? : “l’empresa” pertany al propi territori i els seus ingressos econòmics beneficien de forma directa als ciutadans d’aquest a traves de la conservació dels llocs de treball
• Sentit de l’ambició?: “l’empresa” aporta algun tipus de comissió en efectiu, això si, sense deixar rastre.
• Sentit solidari?. “l’empresa” pertany al mateix “club d’amics” i per això rep el tracte de favor.

Però sobretot, el més important, és que mai ha d’existir rastre del que la “justifica” i així tot el procés s’ajustarà, sens dubte, a la legalitat i transparència que s’espera d’una Administració publica.

Hem vareu demanar la meva opinió sobre l’adjudicació de l’obra del Centre de Dia a una gran empresa que no era del poble. Tenin en compte la meva reflexió i que :

• Si l’objecte del Fons Estatal hagués estat donar feina a grans constructores hagués finançat obres,pendents de fa temps, de gran envergadura (autovies, centres d’ensenyament, hospitals..) controlades de forma directa per l’Estat o a traves dels governs autonòmics.
• Per quasi tots els pobles va quedar clar que l’Estat volia aprofitar la proximitat del govern local per poder distribuir els diners i donar feina a “totes” les empreses mitjanes i petites que fos possible dins de l’àrea d’actuació d’aquest tipus d’Administració. Per això es va donar a “tots” els pobles i ciutats d’Espanya una quantitat per habitant.
• El gran volum d’obra pública que es generaria amb el fons havia d’arribar a tothom i no havia d’esser un mitja per enriquir a les grans constructores.

Arribo a la conclusió que el nostre Ajuntament es va quedar nomes amb la forma i patint d’una greu “miopia econòmica”, la seva falta de comprensió va fer que optes per seguir fent la “política d’aparador” a la que ens te acostumats, obviant :

• Proposar obres a executar de menor volum, com han fet la majoria d’ajuntaments, per donar feina als constructors i industrials locals, com per exemple:
  o Millores al pavelló ( fontaneria, electricitat…)
  o Millora de carrers (construcció, electricitat ...)
  o Finalització de Casa Clara (construcció, electricitat, fontaneria ..)
  o Millora vestidors de les piscines ( construcció, fontaneria, ....)
• Que presentava una obra, un gran Centre de dia, per sobre dels 300.000 euros, el que obliga a les empreses que es volen presentar a disposar de classificació específica, la qual hi ha molt poques empreses a Almacelles que en disposin, per no dir cap.
• Que era possible que una empresa local, fent ús d’una fórmula imaginativa, es presentes mitjançant UTE per poder disposar de la classificació, i aportes compromisos firmats de contractació amb industrials del poble per enfortir la seva oferta, i el més important ..
• Que la situació econòmica actual dels nostres constructors, autònoms i industrials,en aquest moments, es molt preocupant.

Per tot l’exposat hem sembla clar quina es la meva opinió, hem assistit a un despropòsit darrera l’altra, des de l’inici fins a la fi. Les decisions presses per aquest Ajuntament m’han demostrat, un altre cop, la seva manca de capacitat de gestió. Tan sols hem resta esperar que retorni el seny i es faci el que s’ha de fer pel be d’Almacelles i la seva gent, mes val tard que mai.

La futura hipoteca d’Almacelles perquè res és el que sembla.

Els objectius d’aprovar un pressupost municipal a principi d’any és fixar prioritats per a la despesa pública en matèria d'inversió, millorar l'assignació i execució d’aquests recursos públics d'acord a les prioritats considerades , garantir la sostenibilitat de la inversió ja executada, establir un ordre per a l'execució dels projectes que es prioritzin i siguin declarats viables i, per sobre de tot, reforçar la transparència, el seguiment, la rendició de comptes i l'execució de les accions concertades amb els diners públics ingressats dels nostres tributs i les transferències de capital d’altres administracions.
Per aquest motiu un pressupost municipal ha de preparar-se amb el major grau d'exactitud i sinceritat, ha d’evitar l’aparició de despeses engreixades artificialment i estimacions massa optimistes del càlcul d'ingressos, ha d’esser un document que s'aproximi a les necessitats reals que deriven d’aquesta acció programada de l’any en curs.

La sorpresa és majúscula quant, 20 dies desprès que l’Ajuntament d’Almacelles aproves el pressupost per al 2009, convoca plens d’urgència per realitzar modificacions en l’assignació de les partides per poder pagar “despeses corrents” com sous o factures pendents del 2008, això hem fa sospitar que s’enganya als ciutadans quan s'elaboren els pressupostos municipals perquè es plantegen i s’aproven iniciatives que s’han d’engegar amb la consegüent partida pressupostària i posteriorment ens trobarem que no s'han portat a terme.
Almacelles s’enfronta, any darrera any, a uns pressupostos municipals irreals i bastant dolents per al municipi perquè recullen partides fictícies, unes amb despeses calculades a la baixa per a despistar, volent demostrar que són uns pressupostos austers, i altres amb ingressos inflats, calculats a l'alça per a quadrar i anivellar el mateix pressupost, ingressos i despeses s’han d’igualar.

Però perquè s’inflen les partides pressupostaries?
Tan sols hi ha un únic objectiu , quadrar uns impostos ficticis i irreals que li serveixin a l'Alcalde per a tenir màniga ampla i fer transvasaments d'unes partides a unes altres que li són necessàries per al manteniment diari del nostre Ajuntament, unes partides que contenen “costos fixes” ,que a creat ell mateix, com son sous, seguretat social, manteniment d’infraestructures..., i amb un valor de fàcil càlcul i assignació, aquestes, òbviament, s'esgoten abans d'hora per estar, a consciència, insuficientment dotades. Complementant amb molts “expedients de crèdit” (transvasaments d’una partida a un altra), aprovats en uns plens que ningú es mira, aconsegueix augmentar partides que havien estat maquillades i dotades inadequadament i així amaga a la gent d’Almacelles unes despeses descomunals que a l'Equip de Govern no l’interessa que el poble conegui (sous, despeses per a defensa jurídica, dietes a discreció, manteniment de jardins...) i això, al meu parer, és un atemptat als ciutadans del nostre municipi davant el greu destret de crisi econòmica que ens trobem.

I perquè s’inflen els pressupostos?

Perquè es produeixin situacions "paradoxals", com que amb més o menys ingressos que els previstos en el pressupost i enmig d'una crisi econòmica, l'Ajuntament aconsegueixi superàvit en la liquidació d’aquest. És fàcil, s'elaboren uns pressupostos municipals on es plantegen "iniciatives que s’han d’engegar amb la consegüent partida pressupostària i, posteriorment, no es porten a terme" això dona com a resultat una liquidació positiva, un superàvit.

Objectiu “polític”complert: Un equip de govern que presenta liquidacions dels pressupostos positives, la gent no s'ha adonat que existeixen unes despeses descomunals perquè han estat camuflades mitjançant “modificacions” durant l'execució dels pressupostos i una inversió al poble, resultat dels nostres impostos municipals, que s'ha vist reduïda a la mínima expressió.

Però a Almacelles s'han fet obres?

D'això no hi ha dubte però no han estat pagades amb “els nostres impostos municipals” sinó que són inversions directes de la Generalitat de Catalunya i de l'Estat Espanyol. Els nostres impostos han estat utilitzats en coses més “corrents” però, l’il·lusionista de l’alcalde i els seus sis regidors aixeca-mans, ens han cegat mitjançant una continua campanya publicitària que ha anat calant,com pluja fina, en gran part de la població. S’han autodesignat tan reiteradament i continuadament promotors i autors d'aquestes obres, en uns mitjans públics de comunicació local allunyats de tota pluralitat d’opinió, que ens han fet presoners d’aquest teatre “il·lustrat”.

Somiar i allunyar-se de la realitat no és gratuït, la generació que ve rebrà aquesta herència aviat, la festa d'avui per a uns pocs significarà la necessitat per al demà de molts. La font autonòmica i estatal no és eterna, la crisi econòmica no és un miratge i els “costos fixes” en personal i manteniment son una càrrega molt feixuga per aquest poble amb molt poca activitat econòmica i amb una població de 6000 i escaig.

L'Almacelles sense seny

Davant la política aplicada pel nostre alcalde tan sols hem queda l’incredulitat constant, aquesta poli-hipoteca que pagaran els futurs Almacellencs amb els únics recursos que proporcionarà la recaptació desmesurada d’impostos. No m’acostumo a aquest tipus de gestió econòmica aplicada a Almacelles que, tot i la crisi que estem patint tots els ciutadans, continua primant la disbauxa i el consum superflu dels diners que a tots ens costa tant de guanyar. Aquest Ajuntament, ancorat en el miratge d’una bonança econòmica caducada, aplica una gestió que continua malgastant en luxes i invertint en parcs, jardins, festes i regals mentre la seva companya, l’anomenada “inversió en l’economia productiva”, continua esperant que el nostre alcalde la tregui a ballar, continua seguda en companyia d’un tal comerç, o polígon industrial, o ramaderia ... . perquè el nostre ajuntament continua enlluernat per la més popular del envelat, la “ política d’aparador” que tan be l’hi ha funcionat les últimes eleccions.
Sembla que Almacelles sigui un poble habitat per rics, aliens a la crisis que esta vivint tot el mon, el nostre Ajuntament és l'única administració que ha decidit fer front a les dificultats que pateixen els seus administrats ignorant l’entorn i no aplicant el canvi de mentalitat i funcionament necessari per donar un cop de mà a la gent que el va fer alcalde, continua amb el que ha fet fins ara finançat,a falta del boom de la construcció, mitjançant un augment desmesurat d’impostos i un intent desesperat d’obrir uns crèdits que constantment li estan essent negats per les entitats financeres que fa tant poc temps li reien totes les gracies.
Davant d’aquest desgavell el nostre alcalde dona respostes tan sols d’utilitat política als mitjans de comunicació, intentant donar credibilitat a una preocupació que res te a veure amb les accions executades des de la casa consistorial, aquest degoteig de noticies acompanyades de critiques a l’oposició no aporten més que odis i deixen de banda les solucions tècniques necessaries per fer front assenyadament a les necessitats i mancances que presenta Almacelles.
Assistim doncs, reiteradament, des de fa sis anys a les greus mancances d’un equip de govern que ha trencat tot diàleg amb l’oposició, un equip de govern que es mostra com un mal assignador dels recursos de tots i presenta greus problemes d’eficiència en la gestió d’aquests.
A Almacelles es continua aplicant un model insostenible en la gestió dels nostres diners: augment de sous, augment de personal, oferiment de places de funcionariat, inexistència d’estalvi, endeutament a nivells superiors a les nostres possibilitats reals a mitja i llarg termini, venta de patis que està obligant a expropiar terrenys per poder construir infraestructures, construcció de places en l’entorn del Museu en zones poc poblades , augment d’impostos a les activitats ramaderes, ..., el nostre Ajuntament continua essent un consumista més ( torrons, pernils, rellotges, paraigües, ....), gens estalviador i mentre la gent s’està preguntant fins on poden renunciar? el nostre alcalde no vol renunciar al somni, gravat en llatí, de la seva ciutat il·lustrada traduïda al xines.

No es conscient que estem davant una crisi econòmica greu on l'important ara no es buscar culpables ni dividir a la població, li esta fallant el sentit comú perquè tothom ha entès que s’ha de canviar d’estil de vida menys el nostre Ajuntament, fa sis anys que no fa els deures, ha gaudit d’una ocasió única i la llençada, ha utilitzat el períodes de creixement, de vaques grasses, en luxes cars de mantenir i no ha fet cap esforç d’invertir en factors que generen riquesa com la industria local, l’agricultura , el comerç de casa i la nostra ramaderia, a creat una Almacelles sense seny.

Almacelles i el seu dictador democràtic

Al meu poble hi ha una espècie de renaixement d’aquesta figura, populista, autoritària i curiosament sostinguda pel seu propi poble. Es tracta del "dictador democràtic".
Segueixen existint i amb força en alguns municipis de la nostra geografia i a nosaltres ens ha tocat de viure aquest nou despertar d’una figura que molts ja crèiem morta i enterrada en un passat no tant llunyà. En rigor, el seu origen és antic i avui reneix amb nous vigors, aquest tipus de persones tenen patrons comuns: tracten de verticalitzar a les institucions sota la seva voluntat, construeixen sistemàticament adversaris als que donen nom i cognoms que, per discernir amb els seus designis i mandats, són configurats com "enemics del poble", són addictes a la propagació de remors relatius a sofisticades conspiracions dissenyades per a desestabilitzar i afectar negativament a la seva perfecta, única i indiscutible forma de portar “el seu poble” a la salvació.
Efectivament, els "dictadors democràtics" són triats en eleccions lliures i moltes vegades són reelegits, tots ells consideren inoportuns als periodistes seriosos, prefereixen constituir-se ells mateixos en els comunicadors excloents i parlar, sense mediacions, amb "el seu poble".
Es vesteixen de democràtics però són senyors feudals que detesten la llibertat d’expressió, sobretot si son crítiques o discerneixen de la seva visió il·lustrada. Acostumen a esser xarlatans irremeiables i pontificadors que des de els seus púlpits desqualifiquen i llancen amenaces a tort i a dret, com si fossin mestres histèrics.
No són genocides ni terroristes d’estat, són "demòcrates dictatorials". Tampoc són exactament feixistes, això és un simplisme, parlem d’un fenomen complex perquè no dissolen les institucions però les tornen vulnerables als seus mandats. Gairebé mai eviten la corrupció i els vots que obtenen, perquè els obtenen, solen ser el seu capital per a condensar en si mateixos tot el poder dels òrgans de govern municipals, són populars i resulten aplaudits pels seus incondicionals seguidors que, de vegades fins i tot, semblen espontanis.
Voldrien esser indiscutibles, voldrien que nosaltres només actuéssim de manera obedient i festiva, com si les seves paraules i accions fossin dictàmens inapel·lables, però no és així perquè inapel·lable i indiscutible no hi ha ningú.

NINGÚ.

Almacelles, l’atròfia d’una ciutat il•lustrada

Un dels moments més emocionants dels escacs es fa present quan algun dels contrincants duu un peó cap a l’ultima fila del jugador contrari perquè, d’assolir-lo, ho "coronaria", pel que es convertiria en dama i guanyaria la partida. Però l’emoció es duplica si el jugador contrari està intentant fer el mateix en l’altra punta del tauler. Qui arribi abans a la seva fita guanyarà només per un moviment, només per un "temps", al seu rival.
Això és el que està passant avui en el tauler polític d’Almacelles. D’un costat, el Sr.Ibarz procura "coronar" l’estratègia que ha vingut seguint des de 2003: l’obtenció de la suma del poder. En l’altra punta del tauler, mentrestant, les forces del mercat empenyen les arques públiques d’Almacelles cap a un daltabaix econòmic. Es tracta de saber, llavors, què s’esgotarà abans: les febles resistències que encara s’oposen a l’ofensiva del Sr.Ibarz o la "caixa" que alimenta la seva coronació.

El poderós sedant que utilitza l’Ajuntament d’Almacelles, finançant festes, regals, ..., no té cap congruència amb el perjudicat pressupost del nostre poble.
L’il.lustrisme circense és expert a sembrar il·lusionisme polític, típic de l'anacrònica propaganda que patim des de la reelecció del Sr.Ibarz, per mitjà de TV i ràdio Almacelles. Aquests mitjans de comunicació, on un Ajuntament irresponsable no garanteix els valors que emmarquen la democràcia participativa, promou una nul·la participació de la resta de grups polítics, aquesta neutralització, aquesta obstrucció de la participació amb l’objectiu de debilitar els altres partits i moviments polítics, és part d’un projecte destinat a manipular insanament la democràcia, per fer-nos viure de propaganda i miratges de progrés i desenvolupament.
Aquest malbaratament, en un ambient d’escassesa, és usat pel Sr.Ibarz com un poderós analgèsic per a adormir la consciència del poble Almacelles, que està essent seduït i estafat per un pervers joc polític.

Des de l’entrada del Sr.Ibarz la dinamització d’ocupació tan sols s’ha traduït en una contractació massiva per part de l'Ajuntament, deixant de banda l’activitat econòmica , deixant a Almacelles com a municipi amb poc o sense impuls econòmic, i en concret, des del punt de vista laboral, amb escàs potencial per a l’ocupació local i sense cap teixit empresarial. Les mesures adoptades per a impulsar la competitivitat i generar un nou teixit industrial, que generi riquesa han estat i segueixen estan equivocades, la venda indiscriminada del patrimoni i la no existència d’inversions en sectors productius a dut a la situació actual on els alts costos d’aquest desgovern no es poden més que finançar mitjançant els impostos sobre les persones que vivim a Almacelles.
Aquest augment de la pressió fiscal soferta ens situa com un municipi poc atractiu i el que anteriorment era un avantatge ara és un desavantatge enfront dels nostres clars competidors (Binefar, Alpicat, Alcarras, Torrefarrera, Alguaire..)
Perquè som una població que :

Ø No podem oferir ocupació, no disposem de sòl industrial i la presència d’empreses és escassa, els nostres competidors si .
Ø L’activitat comercial ha anat disminuint, obligant-nos a desplaçar a Lleida per a realitzar les compres, els nostres competidors estan situats més prop de Lleida o disposen d’un comerç viu.
Ø Els impostos de l'IBI són altíssims, els valors cadastrals assignats a les nostres cases són similars a Lleida, els nostres competidores no han realitzat la revisió cadastral.
Ø El preu de l’habitatge és similar a la resta dels nostres competidors.
Ø La construcció d’un aeroport sense accés directe ens deixa amb un augment de la contaminació acústica i poc més.
Ø No disposem de centres on albergar a les nostres associacions, els nostres competidors si.
Ø No disposem de centres de negocis, els nostres competidors si
Ø Disposem d’un camp de futbol de luxe amb accés restringit, els nostres competidors ofereixen zones esportives de luxe i altres obertes a tota la població. Ø Disposem de places de guarderia de primera, segona i tercera planta, la resta dels nostres competidors solament disposen de places de guarderia de primera planta.
Ø Disposarem d’un excedent de places de Centre de dia i de Llar de jubilats, la resta dels nostres competidors també mitjançant centres propis i la concertació de places en centres pagats amb capital privat.
Ø Disposarem de dos edificis per a la gent gran a mantenir mitjançant els impostos, els nostres competidors han optimitzat costos.
Ø Disposem de parcs en la perifèria, els nostres competidors els tenen situats en el centre i en la perifèria.
Ø Disposem d’un parc infantil en condicions, els nostres competidors de molts.
Ø Disposem d’un recinte per a les piscines i un vaixell pirata, els nostres competidors no disposen de vaixell pirata, solament de piscines, vestuaris i serveis en condicions.

Tanmateix, des de l'Ajuntament se segueixen impulsant festes, grans edificis, parcs i complexos amb un alt cost de manteniment que tindrà que ser pagat, exclusivament, pels nostres impostos.
Tristament, a Almacelles segueix imperant l’estratègia insensata que ha implementat el Sr.Ibarz: alimentar una forma de governar circense que no actua sinó com a opi per a la gent que vivim en una atrofiada “ciutat il·lustrada”.

Ora Pro Nobis