La futura hipoteca d’Almacelles perquè res és el que sembla.

Els objectius d’aprovar un pressupost municipal a principi d’any és fixar prioritats per a la despesa pública en matèria d'inversió, millorar l'assignació i execució d’aquests recursos públics d'acord a les prioritats considerades , garantir la sostenibilitat de la inversió ja executada, establir un ordre per a l'execució dels projectes que es prioritzin i siguin declarats viables i, per sobre de tot, reforçar la transparència, el seguiment, la rendició de comptes i l'execució de les accions concertades amb els diners públics ingressats dels nostres tributs i les transferències de capital d’altres administracions.
Per aquest motiu un pressupost municipal ha de preparar-se amb el major grau d'exactitud i sinceritat, ha d’evitar l’aparició de despeses engreixades artificialment i estimacions massa optimistes del càlcul d'ingressos, ha d’esser un document que s'aproximi a les necessitats reals que deriven d’aquesta acció programada de l’any en curs.

La sorpresa és majúscula quant, 20 dies desprès que l’Ajuntament d’Almacelles aproves el pressupost per al 2009, convoca plens d’urgència per realitzar modificacions en l’assignació de les partides per poder pagar “despeses corrents” com sous o factures pendents del 2008, això hem fa sospitar que s’enganya als ciutadans quan s'elaboren els pressupostos municipals perquè es plantegen i s’aproven iniciatives que s’han d’engegar amb la consegüent partida pressupostària i posteriorment ens trobarem que no s'han portat a terme.
Almacelles s’enfronta, any darrera any, a uns pressupostos municipals irreals i bastant dolents per al municipi perquè recullen partides fictícies, unes amb despeses calculades a la baixa per a despistar, volent demostrar que són uns pressupostos austers, i altres amb ingressos inflats, calculats a l'alça per a quadrar i anivellar el mateix pressupost, ingressos i despeses s’han d’igualar.

Però perquè s’inflen les partides pressupostaries?
Tan sols hi ha un únic objectiu , quadrar uns impostos ficticis i irreals que li serveixin a l'Alcalde per a tenir màniga ampla i fer transvasaments d'unes partides a unes altres que li són necessàries per al manteniment diari del nostre Ajuntament, unes partides que contenen “costos fixes” ,que a creat ell mateix, com son sous, seguretat social, manteniment d’infraestructures..., i amb un valor de fàcil càlcul i assignació, aquestes, òbviament, s'esgoten abans d'hora per estar, a consciència, insuficientment dotades. Complementant amb molts “expedients de crèdit” (transvasaments d’una partida a un altra), aprovats en uns plens que ningú es mira, aconsegueix augmentar partides que havien estat maquillades i dotades inadequadament i així amaga a la gent d’Almacelles unes despeses descomunals que a l'Equip de Govern no l’interessa que el poble conegui (sous, despeses per a defensa jurídica, dietes a discreció, manteniment de jardins...) i això, al meu parer, és un atemptat als ciutadans del nostre municipi davant el greu destret de crisi econòmica que ens trobem.

I perquè s’inflen els pressupostos?

Perquè es produeixin situacions "paradoxals", com que amb més o menys ingressos que els previstos en el pressupost i enmig d'una crisi econòmica, l'Ajuntament aconsegueixi superàvit en la liquidació d’aquest. És fàcil, s'elaboren uns pressupostos municipals on es plantegen "iniciatives que s’han d’engegar amb la consegüent partida pressupostària i, posteriorment, no es porten a terme" això dona com a resultat una liquidació positiva, un superàvit.

Objectiu “polític”complert: Un equip de govern que presenta liquidacions dels pressupostos positives, la gent no s'ha adonat que existeixen unes despeses descomunals perquè han estat camuflades mitjançant “modificacions” durant l'execució dels pressupostos i una inversió al poble, resultat dels nostres impostos municipals, que s'ha vist reduïda a la mínima expressió.

Però a Almacelles s'han fet obres?

D'això no hi ha dubte però no han estat pagades amb “els nostres impostos municipals” sinó que són inversions directes de la Generalitat de Catalunya i de l'Estat Espanyol. Els nostres impostos han estat utilitzats en coses més “corrents” però, l’il·lusionista de l’alcalde i els seus sis regidors aixeca-mans, ens han cegat mitjançant una continua campanya publicitària que ha anat calant,com pluja fina, en gran part de la població. S’han autodesignat tan reiteradament i continuadament promotors i autors d'aquestes obres, en uns mitjans públics de comunicació local allunyats de tota pluralitat d’opinió, que ens han fet presoners d’aquest teatre “il·lustrat”.

Somiar i allunyar-se de la realitat no és gratuït, la generació que ve rebrà aquesta herència aviat, la festa d'avui per a uns pocs significarà la necessitat per al demà de molts. La font autonòmica i estatal no és eterna, la crisi econòmica no és un miratge i els “costos fixes” en personal i manteniment son una càrrega molt feixuga per aquest poble amb molt poca activitat econòmica i amb una població de 6000 i escaig.