ALMACELLES Y EL CONTE DE NADAL

El Sr. Alcalde d'Almacelles era un home fred i calculador. El seu cor no tenia sentiments amb l’oposició i encara menys amb els rivals dins del propi partit. Els periodistes que es dedicaven a la informació local el coneixien prou bé. Les seves mentides sobre l’oposició sempre feien fàcil el titular de l’endemà. Sempre hi havia, però, algun becari fent pràctiques que encara no havia entès la dimensió cínica de la política i creia que el Sr. alcalde deia el que pensava. La ingenuïtat, però, li durava just fins al primer dia que era utilitzat per provocar un daltabaix en l’oposició.
Però aquell Nadal del 2007, el Sr. Alcalde no l’oblidaria mai. A la vigília, a l’entrevista de Radio Almacelles habitual de cada mes, va estar més dur i mentider que mai. Volia fer forat en l’oposició aprofitant que als adversaris se’ls havia estovat el cor cantant plegats quatre nadales. I realment va aconseguir fer-los posar tots de mal humor. El Sr. Alcalde només pensava la política en funció dels titulars periodístics de l’endemà, de manera que les seves declaracions –dir-ne opinions seria una exageració– només es podien entendre o bé com una mera justificació de les pròpies jugades –dir-ne interessos seria una altra exageració– o bé com una provocació per fer picar els adversaris.
El Sr. Alcalde d'Almacelles va ser l’últim de marxar del Ajuntament, de fet el dia 25 i 26 també hi va estar. N’havia dit de molt grosses, i l’endemà ningú ja no seria a temps de respondre-li. Les seves mentides s’emetrien durant tot el Nadal per TV i radio Almacelles i, a més, per Sant Esteve no hi havia premsa. Va marxar sol i després de fer una copa abans de so­par, també sol, es va retirar a casa. Però, tot d’u­na, va sentir un terrabastall de cadenes. Era el fan­tasma de l’antic alcalde que l’ha­via precedit. El Sr. Alcalde no es va deixar impressionar. El fantasma s’havia presentat a casa per advertir-lo de les conseqüències del tacticisme curt de perspectiva que estava aplicant al poble d’Almacelles. I va anunciar-li la visita, aque­lla mateixa nit, de tres esperits: el dels Nadals Passats, el del Nadal Present i el del Nadal Vinent.
Amb la campanada de la una, va trobar-se dins la cambra un jove que es va presentar com l’esperit del Nadals de quan el Sr. Alcalde havia entrat a la política. De cop i volta, el Sr. Alcalde es va trobar dins d’aquella sala on, amb la JNC, havien fet tantes reunions clandestines amb la il·lusió de poder caviar el món. “Aquell d’allà, el dels cabells llargs, penjat al balcó del Sr.Visa sóc jo”, va dir, mentre una esgarrifança li baixava esquena avall. Immediatament després, es va trobar enmig d’una manifestació. Hi havia aquell “camarada” que l’havia deixat tan bon punt el Sr.Alcalde havia començat a abandonar el seu idealisme polític i s’havia convertit en un gran expert en la manipulació. I es va adonar que des de llavors havia viscut sol.
De cop es va trobar altra vegada a casa. Però en tornar a sentir tocar altra vegada la una de la nit, va entrar al dormitori l’esperit del Nadal Present. En aquesta ocasió, l’esperit el va portar a dins de la seu de l’Ajuntament d’Almacelles on va poder escoltar què havien estat comentant els seus regidors aquell matí. Els quatre tertulians, més que no pas amb agressivitat, l’havien tractat amb commiseració. Ho deien en veu baixa, per por a la persecució que s’estava vivint aquells dies per part del Alcalde però consideraven que aquell estil de política d’aparadó i obscurentista no portaria res de bo al poble. “Això pensen de mi?”, va preguntar. Però l’esperit del Nadal Present no va respondre. I immediatament el va portar al bar de sota casa seva. TV almacelles informava – mes aviat des-informava- de les seves declaracions enceses d’aquella tarda. Tanmateix, la gent que era al bar, tan bon punt havia començat el seu tall de veu, havia deixat de parar atenció a l’aparell. Només va sentir que un parell de joves, encara amb la vista a la pantalla, comentaven: “Altre cop aquest alucinat”.
El tercer esperit també va arribar amb puntualitat. El Sr.Alcalde li va demanar si era el fantasma del Nadal Vinent. Però l’esperit no va dir res i el va portar a dins d’un col·legi electoral, on els components de la mesa, amb cara d’avorrits, esperaven que algú s’hi acostés. Ja feia tres hores que havien obert i encara no havia anat a votar ningú. El Sr. Alcalde va empal·lidir. Després, l’esperit del Nadal Vinent el va portar al Ajuntament que tan coneixia, i va veure que la seva cadira era ocupada per un lleial "camarada", de fet la seva ma dreta, un home gran, nascut a la provincia dels Olivers, més fred, manipulador, calculador i sense sentiments que ell mateix.